Resultats de la cerca
Es mostren 2020 resultats
entitat mediadora
Dret civil català
Entitat que té la funció d’intervenir en determinats litigis amb la finalitat d’arribar a un acord, sense necessitat d’entaular un procediment judicial.
La intervenció d’una entitat mediadora és important en els casos de separació judicial, divorci o nullitat del matrimoni, quan els diferents aspectes que han de quedar regulats poden ésser resolts mitjançant acord de les parts L’entitat mediadora serà qui resoldrà les diferències que puguin sorgir malgrat els acords presos També pot intervenir en les tramitacions d’adopcions internacionals
associació de guanys
Dret civil
Règim econòmic conjugal de comunitat de béns.
Consisteix essencialment en un patrimoni comú al marit i la muller que comprèn les rendes i els béns obtinguts per qualsevol dels cònjuges Aquesta comunitat es dissol a la mort d’un dels cònjuges L’associació de guanys és una figura del dret civil castellà A Catalunya, només existeix si s’estipula en capítols matrimonials atorgats abans o després del matrimoni
Margarida de Foix-Castellbò
Història
Vescomtessa de Cabrera i comtessa d’Osona pel seu casament amb Bernat III de Cabrera (1350).
Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbò i de Constança de Luna Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu de Foix
Major de Castella
Història
Comtessa de Pallars.
Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça Fou la primera muller del comte Ramon III de Pallars Jussà, matrimoni que fou anullat, sembla que per raó de parentiu Ramon era cosí segon de la mare de Major, el 1026 Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa
Balduí I de Flandes
Història
Comte de Flandes, dit Braç de Ferro
.
El 862 havia raptat Judit, filla de l’emperador Carles el Calb Aquest consentí més tard al matrimoni, i el 864 donà a Balduí diversos comtats dels Països Baixos L’autor dels Gesta Comitum Barcinonensium conegué el fet i l’incorporà, transformant-lo en la llegenda de Guifré I, comte de Barcelona, que s’hauria casat amb la filla del comte de Flandes
Joan de Nava
Marí.
Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar 1453 amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’Imperi
llei Haec edictali
Dret català
Constitució del Codi de Justinià, amb precedents ja en el dret romà clàssic.
Limita les facultats dispositives del vidu casat posteriorment, de manera que no pot donar al segon o posterior consort, per dot, donació o testament, més del que rebi el fill d’anterior matrimoni que hagi resultat menys afavorit en l’herència Aquesta institució s’integrà al dret comú i l’ha recollida la compilació vigent del dret civil de Catalunya
fertilitat
Sociologia
Possibilitat fisiològica de procrear de les dones.
Són edats fèrtils les compreses entre 15 i 49 anys Si hom no impedís d’una manera o una altra la concepció, la fertilitat seria igual a la fecunditat, però això no s’ha produït mai el matrimoni tardà, el celibat i la limitació voluntària dels naixements originen una fecunditat molt per sota de les possibilitats fisiològiques de l’espècie
tantumdem
Dret català
Donació que el marit solia prometre a la muller d’una quantitat igual al dot, i que per això rebia aquesta denominació.
Dissolt el matrimoni per mort de la muller, el marit restava alliberat de fer efectiva la donació si premoria el marit, passava a la muller l’usdefruit sobre els béns objecte de la donació, i als fills llur nua propietat Fou una institució peculiar del dret de família de l’antic bisbat de Girona, regulada en els seus costums escrits, avui en desús
Murray
Família escocesa, els membres de la qual portaren el títol de ri (rei), després de mormaor, i adoptaren el títol comtal vers el 1115.
Entre tots, es destaca James Stuart Murray ~1531 — Linlithgow 1570, regent d’Escòcia 1567-70 i comte de Murray 1564 Fill natural de Jaume V d’Escòcia i germanastre de Maria I d’Escòcia, al matrimoni de la qual amb lord Darnley s’oposà, mentre feia costat al partit anglès Havent abdicat Maria I, fou nomenat regent 1567 Morí assassinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina