Resultats de la cerca

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2005 procedent del Pallacanestro Treviso italià Jugà a l’equip blaugrana fins el 2008, any que fitxà pel San Sebastián Gipuzkoa Basket Club Amb el FC Barcelona fou campió de la Copa del Rei 2007 i disputà més de 200 partits Amb la selecció italiana guanyà les medalles d’or 1999, plata 1997 i bronze 2003 en el Campionat d’Europa, i es proclamà subcampió en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

Formada al Club Natació Catalunya, el 1960 s’incorporà a la Societat Atlètica Barcelona i el 1963 al Club Drink Fou campiona d’Espanya de solo 1959-64, duo 1960-64 i per equips 1960-64 El primer títol de duo l’aconseguí juntament amb Maria Lluïsa Virgili i la resta, amb Rosa Maria Julià Participà en diverses competicions internacionals i destacà en els Meetings Internacionals contra França i Alemanya del 1960, en què aconseguí diverses medalles d’or

Tot i iniciar-se en l’atletisme i el ciclisme, canvià d’esport per passar-se a la boccia el 2001 En la Copa del Món aconseguí dues medalles d’argent per equips 2003, 2007 i una de bronze individual 2003 i 2010 L’any 2005 i 2009 obtingué un bronze en equips a l’Europeu Participà l’any 2008 en els Jocs Paralímpics de Pequín, on aconseguí una medalla de bronze i en els de Londres 2012

Format al CN Sant Andreu pel tècnic José Antonio del Castillo En categoria absoluta, fins el 2010, millorà onze rècords estatals en piscina curta cinc en 100 m estils, cinc en 200 m i un en 400 m estils En piscina curta guanyà les medalles de bronze dels Campionats d’Europa 2008, 2010 en la prova de 200 m estils En piscina llarga, disputà dos Campionats d’Europa 2008, 2010 i un Campionat del Món 2009

Membre de la Societat de Caçadors de Caldes de Montbui, practica la caça menor i esporàdicament la caça del porc senglar Destaca la seva trajectòria en les competicions de recorreguts de caça i de Compak Sporting Fou campió d’Espanya en recorreguts de caça 1995, 2001 i en Compak Sporting 1996, a més de campió de Catalunya en divuit ocasions entre les dues especialitats Guanyà la Copa del Món 1996 de Compak Sporting i diverses medalles en competicions internacionals

Especialitzada en crol i papallona formada al Club Natació Vilafranca, en finalitzar la temporada 1996-97 passà al Club Natació Montjuïc de Barcelona Fou tres vegades campiona absoluta de Catalunya dos cops de 50 m papallona 1996, 1999 i un cop de 100 m lliure 1999 En l’àmbit estatal assolí dos cops el subcampionat júnior en 100 m papallona 1996, 1997 i tres medalles de bronze en 50 m papallona als Campionats absoluts d’hivern 1997, 1998, 1999

El 2012 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del Club Balonmano Atlético de Madrid Amb el Barça ha guanyat el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2013, la Copa del Rei 2012, 2013, 2014 i la Supercopa d’Espanya 2012, 2013 El 2013 es proclamà campió del món amb la selecció espanyola Anteriorment, assolí tres medalles de bronze en el Campionat del Món 1999, 2001, 2011, les dues primeres amb la selecció de Sèrbia i Montenegro

Formada al Centre de Tecnificació Esportiva de la Federació Catalana de Bàdminton 1990-95, destacà en categories inferiors i fou campiona de Catalunya individual i de dobles femenins en categoria absoluta Com a jugadora del Club Natació Poble Nou, assolí la tercera posició a la Lliga Amb la selecció catalana, guanyà diverses medalles de plata i bronze en els Campionats d’Espanya Liderà el rànquing estatal de dobles femenins durant la primera dècada del segle XXI

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEIEG Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Assolí la cinquena posició en el Campionat del Món en la categoria total olímpic 2002 Guanyà dues medalles de bronze en les categories d’arrencada i dos temps en els Jocs Mediterranis 2001 També participà en uns Campionats d’Europa en categoria total olímpic 2004 i en els campionats mundials 2003 Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics