Resultats de la cerca

Sorgida en explícita controvèrsia amb el pelagianisme, la doctrina de la predestinació fou enunciada primer per sant Agustí, de manera, però, que la llibertat i responsabilitat humanes restaren prou posades en qüestió La cèlebre disputa de auxiliis que omplí els s XVI i XVII tingué precisament com a objecte la compaginació d’aquesta llibertat i aquesta responsabilitat humanes amb la sobirania i llibertat de Déu en l’atorgament de la gràcia de salvació, davant l’assimilació radical que de l’augustinisme feren luterans i calvinistes pel que fa a la predestinació Molinistes i congruistes Suárez…

Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance  30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación Social del…

Fou creada oficialment l’any 1940, i tingué en la Delegació Esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya el seu antecedent més recent, amb qui compartí seu fins l’any 1981 Presidents de la Federació Catalana d’Automobilisme De fet, encara més enrere, la primera prova automobilística de l’Estat, la Copa Catalunya, fou organitzada l’any 1908 per l’Automòbil Club de Barcelona, que dos anys més tard es convertí ja en el RACC L’objecte social de la federació és la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica de l’esport de l’automobilisme dins l’àmbit autonòmic de Catalunya Compta amb…

Professà al convent augustinià del Socors de València 1559 Estudià filosofia a Alcalá i es graduà a València de mestre en arts 1566, doctor en teologia 1566 i mestre en teologia 1568 Catedràtic de dialèctica i filosofia a la Universitat de València 1566-69, regí després la càtedra de sant Tomàs durant quasi quaranta anys Fou procurador de la causa de beatificació de Tomás de Villanueva 1599-1602, vuit vegades prior dels convents valencians i definidor en el capítol general del 1575 Important per a l’estudi del dret és el seu Commentarium in disputationem de iustitia , segons sant Tomàs, en…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un momento argentino…

Estudià belles arts i fundà, el 1947, la revista Cántico , punt de trobada d’un grup d’escriptors andalusos Ricardo Molina, Juan Bernier, Julio Aumente i Mario López, que reivindicaven l’herència de la Generació del 27  i una major exigència estètica vinculada a la tradició sensorial i barroca de la poesia andalusa La seva trajectòria lírica començà a Rumor oculto 1946 i Mientras cantan los pájaros 1948, per a confirmar-se a Antiguo muchacho 1950, Junio 1957, Óleo 1958, Almoneda 1971 i Antes que el tiempo acabe 1978, Tres voces de verano 1980 Aplegà el conjunt de la seva poesia…

Estudià violoncel amb AE Glen i composició al Conservatori de Moscou amb L Nikolajev, R Glière i B Javorskij Feu classes al Conservatori Popular 1912-17 i treballà al Comissariat d’Instrucció 1918-27 i a l’Editora Estatal de Música Collaborà en les obres del Teatre Hebraic de Moscou i exercí de crític musical Si bé els primers anys del règim soviètic encara estigué sota la influència del seu amic A Skr’abin, aviat formà part de l’Associació per a la Música Contemporània, amb N Roslavec i A Mosolov El seu interès pels diferents folklores orientals deixà pas a fórmules menys personals i més…

Net de Manuel Girona , impulsà notablement la mineria i la metallúrgia del plom a Catalunya Incorporat a Indústries Titán , fou el principal artífex del gran creixement de l’empresa, que fins el 2020 fou propietat dels seus descendents També fou gerent de la societat Mines del Priorat 1918-29 Cooperador actiu de la Institució Catalana d’Història Natural , es dedicà intensament a la mineralogia, i com a resultat de les seves excursions científiques arribà a reunir una de les colleccions privades de minerals més importants del món prop de 15000 peces, que diposità al Museu de Geologia de…

Passà per enllaç als Taverner, comtes de Darnius, als Fiveller, ducs d’Almenara Alta, i als Martorell, marquesos d’Albranca

L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents a Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA La xarxa de FGC es desenvolupa en dues unitats d’una banda, el servei de ferrocarril, que inclou dues línies d’àmbit exclusivament barceloní Plaça Catalunya – Avinguda Tibidabo i Plaça Catalunya – Reina Elisenda, tres línies Barcelona – Vallès Terrassa, Sabadell i Sant Cugat, aquest amb ramals a Rubí i a la Universitat Autònoma amb origen a la Plaça de Catalunya, tres línies Barcelona – Baix…