Resultats de la cerca
Es mostren 5274 resultats
Plaza de Armas de Puente Tablas
Poblat ibèric del terme municipal de Jaén.
Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans
dolmen d’Aigua Dolça
Dolmen
Dolmen del terme municipal d’Artà (Mallorca).
És situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres de la mar Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor ha conservat les restes d’enterraments La cambra funerària 3,60 m x 2,90 m és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus i les ofrenes funeràries Les datacions amb radiocarboni situen l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC
Catalunya Ona Mitjana Ràdio
Emissora radiofònica d’àmbit municipal de Barcelona.
Fou creada el 1995 pel Consorci de Comunicació Local, format per la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Associació d’Emissores Municipals de Catalunya EMUC Inicià les emissions en ona mitjana el 18 de setembre de 1995 i al febrer del 1996 començà a emetre's a través de la freqüència modulada L’emissora ofereix programes elaborats des dels estudis barcelonins a la resta d’emissores municipals de Catalunya, que, alhora, aporten a la xarxa comuna els seus propis recursos informatius Actualment 2012 és formada per més de 120 emissores…
Albranca
Possessió del terme municipal des Mercadal (Menorca).
El 1789 fou concedit el marquesat d’Albranca al menorquí Gabí de Martorell i Gomila
junta de districte
Dret administratiu
Segons la llei de règim especial municipal de la ciutat de Barcelona, junta presidida per un regidor municipal.
la Verneda

Portal del convent gòtic dels carmelites, situat a l’antic barri de la Verneda de Barcelona
© Fototeca.cat
Antic barri
Antic barri residencial obrer de Barcelona, situat dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, al límit amb el de Sant Adrià de Besòs, del qual era separat per la riera d’Horta; limitava amb l’autopista de Mataró.
Era format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques la Perona Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos, i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que feu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar Estigué afectat…
Associació Ciclista la Pobla de Claramunt

Marxa Cicloturista de la Pobla de Claramunt (1988), organitzada per l’Associació Ciclista la Pobla de Claramunt
Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt / Andreu Miquel
Ciclisme
Club de ciclisme de la Pobla de Claramunt.
Fundat l’any 1983 sota l’impuls de Jaume Bartrolí i Virgili Soteras, organitzà diferents proves ciclistes durant vint anys Destacà el Memorial Jaume Bartrolí i Soler Gran Premi Ajuntament de la Pobla de Claramunt, cursa reservada per a la categoria juvenil, la Marxa Cicloturista de la Pobla de Claramunt, fundada el 1984 i inclosa dins la Challenge de cicloturisme, i diverses mànegues de l’Obert Verd Desaparegué l’any 2004
l’Atzúvia de Francesc Miró
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Pego (Marina Alta).
Formà part de la rectoria de moriscs de Favara 1574
Atzeneta de Pego
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Pego (Marina Alta).
Era lloc de moriscs habitat per 13 famílies el 1602 formà part de la rectoria de Favara 1574 Pertanyia a la jurisdicció del duc de Gandia
Atzaila
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Pego (Marina Alta).
Hi han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, grega i romana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina