Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
gos d’atura

gos d’atura
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
diamant

Diamant de dues bandes
Geoff Whalan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l’ordre dels passeriformes, de mida petita (10-15 cm) i colors molt vius, i poc cantaires.
Habiten a Austràlia i són essencialment granívors, bé que alguns durant l’època de reproducció alimenten llurs cries amb insectes i nimfes de formiga Els més coneguts són el diamant de dues bandes Taeniopygia bichenovii , de dibuix bellíssim, el diamant clapat Taeniopygia guttata , que viu bé engabiat i s’hi reprodueix amb una certa facilitat hom n'ha obtingut així diverses variants blanca, marró, falba, rosada, etc, el diamant de Gould Chloebia gouldinae , que té dues variants, la de cap vermell i la de cap negre, i el diamant modest Neochmia modesta , de plomatge poc conspicu Tots…
caçapapallones

Noia amb un caçapapallones
Mikael Wiman (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Estri format per una bossa de tul o de malla plàstica fina i resistent, cosida a un cèrcol metàl·lic o a un marc de fusta, proveït de mànec, que serveix per a atrapar papallones o altres animals voladors o bé per a capturar animalons terrestres de moviments ràpids sense malmetre’ls.
cuc cua de rata

Cuc cua de rata
Nathan Reading (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Larva o eruga del dípter Eristalis, que viu a les aigües brutes.
cua de cavall

Cua de cavall (Equisetum telmateia)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les equisetàcies, amb branques verticil·lades, d’aspecte molt característic.
Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits
Derinkuyu

Interior d’una galeria de Derinkuyu
jyl4032 (CC BY-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat subterrània més gran i famosa de la Capadòcia, Turquia, situada als afores de la ciutat de Derinkuyu.
Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis , i fou habitada fins al final del segle XIX Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la persecució de l’imperi…
Pompeia

Ruïnes de Pompeia
© Eulàlia Rius
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de l’imperi Romà, prop de la ciutat moderna de Pompeia, a la província de Nàpols, Itàlia.
Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY-NC-ND 20…
Qasr al-Tuba

Qasr al-Tuba
Birmingham East Mediterranean Archive (CC BY-NC-ND 2.0)
Tônlé Sab

Habitatges vora el Tônlé Sab
Rick (瑞克) (CC BY-NC-ND 2.0)
Llac
Llac de Cambodja, situat al bell mig de la gran depressió tectònica vorejada al SW pels cims del Phnom Kravanh i al N pel Phnom Kulên.
L’emissari homònim 112 km, que durant l’estació eixuta flueix cap al Mekong, a l’estiu juny-febrer, a causa de les pluges i de la crescuda del Mekong, inverteix el corrent i flueix cap al llac i fa que la superfície d’aigua passi de 3000 km 2 a més de 10000 És un dels grans centres mundials de pesca 100000 t/any
la Salut de Terrades

La Salut de Terrades
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Terrades (Alt Empordà), als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al N del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc És molt visitat pels habitants de la comarca L’església fou reformada a la segona meitat del s XIX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina