Resultats de la cerca

Prengueren part activa en la resistència occitana contra l’ocupació dels croats vinguts del nord de França, i foren acusats de faïdiment, bé per professar la religió càtara o simplement per no posar l’espasa al servei del rei de França Molts, en perdre el patrimoni i els privilegis, s’exiliaren a indrets de Catalunya, com Mirapeix, Arquer o Niort, on fundaren grans casals sota l’aixopluc dels comtes de Barcelona

És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl L’edificació fou inicida els anys seixanta per una empresa privada Albica SA en un sector qualificat de parc forestal en el pla comarcal del 1953 Posteriorment ha esdevingut part del continu urbà de la ciutat Durant el franquisme fou deficitari dels principals equipaments urbans i només estigué parcialment urbanitzat El 1981 tenia 5 110 h

El cop d’estat franquista s’havia imposat a Navarra i Àlaba des del 18 de juliol, i entre el 26 de juliol i el 4 d’octubre de 1936 els sollevats havien ocupat Guipúscoa Amb l’ocupació franquista de Bilbao 18 de juny de 1937, el lehendakari i el seu govern seguirien les passes d’aquells refugiats i van ser acollits a Barcelona pel Govern de la Generalitat

Cadascun dels estrats té característiques pròpies i es diferencia dels altres pel color, la textura i els components a més, conté materials corresponents a un horitzó cronològic que els és comú Cada estrat s’ha de reproduir dibuixant les seccions precises amb totes les seves mesures i signes convencionals necessaris El conjunt de totes les unitats estratigràfiques s’anomena estratigrafia , i mostra les etapes evolutives en l’ocupació del jaciment

Agent de negocis establert a Barcelona, afrancesat i anticlerical, fou comissari de policia de Barcelona en produir-se l’ocupació napoleònica el 1808 Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants 1808-09 i formà part de la Comissió d’Emigrats que s’emparà dels béns dels barcelonins absents Fou regidor 1809 i comissari de l’ajuntament El mariscal Augereau el destituí 1810 a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França

Es convertí en una potència internacional, gràcies a un treball d’investigació, que permeté avenços tècnics importants en la indústria química mundial Acabada la Segona Guerra Mundial, les forces d’ocupació alemanya acordaren de dividir-lo de nou per evitar els perills d’un gran conglomerat industrial que dominés el mercat La divisió del càrtel provocà la reaparició de les tres grans societats que l’havien constituït Basf, Bayer i Hoechst

Des del 1930 Jean Prouvost el convertí en el primer diari parisenc, gràcies al sensacionalisme i a l’ús de la fotografia Dels 60 000 exemplars de l’inici atenyé els dos milions el 1938 Després de l’ocupació nazi, s’installà a Lió 1940 i la censura de Vichy el suprimí el 1943 Mentrestant, a París, els alemanys controlaven un fals Paris-Soir collaboracionista, desaparegut el 1944

Després d’una ocupació dels normands, vers el 950 passà sota l’autoritat del Sacre Imperi, i el 1008 fou erigit en marquesat sota la dependència de l’Imperi i del duc de Brabant El primer marquès fou Goteló I o Gozzo, el gran duc de la Baixa Lorena, i des d’aleshores tots els ducs de la Baixa Lorena després Brabant foren marquesos d’Anvers El territori seguí les vicissituds històriques dels Brabant

És situada a 683 m d’altitud, en una vall càrstica al peu del Lovcen Es formà al voltant del monestir fortificat, fundat el 1485 per Ivan Crnojević, que esdevingué residència dels prínceps de Montenegro Capital del Montenegro independent, en la primera incorporació a Iugoslàvia 1918-41 fou capital del banat de Zeta Capital encara durant l’ocupació italiana 1941-45, passà novament a Iugoslàvia i perdé la capitalitat a favor de Podgorica Titograd

Després de la Segona Guerra Mundial la majoria dels governs han hagut d’aplicar plans amplis d’estabilització per a frenar els processos d’inflació i deflació acumulatius inherents al desenvolupament Bé que les mesures més sovint aplicades són les de tipus monetari, hom pot exercir també controls directes, sobre la inversió, el consum, l’ocupació, el comerç amb l’exterior fiscals, etc, per a superar els desequilibris tant per excés com per defecte