Resultats de la cerca

El 1985 quedà quart en el Campionat d’Espanya de Rallis i el 1986, sisè Quedà segon en la Cronoescalada a l’Estadi Olímpic 1986 i cinquè en el XXII Ralli Catalunya 1986 El 1988 s’integrà a l’equip Seat Sport i el 1993 guanyà el Desafío Peugeot Posteriorment, participà en diferents curses de clàssics com el Ralli Costa Brava

Competí amb el CN Sabadell, fitxat per l’entrenador Kees Oudegest Abans de ser major d’edat fou campió absolut de Catalunya 1969 i medalla d’or als europeus júniors 1969, i aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya absolut 1971 A divuit anys fou finalista olímpic de 4 × 100 m estils als Jocs de Munic 1972 Fou tres cops campió de Catalunya de 100 m lliure 1969, 1973, 1977 i dos cops de 200 m 1972, 1977 En campionats estatals fou 21 vegades campió en campionats d’estiu 4 en 100 m 1972, 1972, 1975, 1976, 5 en 4 × 100 m estils 1970, 1971, 1972, 1975, 1976, 8 en 4 × 100 m lliure…

Formada al Centre Natació Mataró on jugà en diverses categories 2006-13 i 2015-16, amb l’equip femení absolut disputà la LEN Trophy 2010, copa que guanyà el 2016 Aquest mateix any es proclamà campiona de la Copa de la Reina La temporada 2016-17 fitxà de nou pel Golden Bear nord-americà, l’equip oficial de la Universitat de Berkeley Califòrnia, en el qual havia jugat becada les temporades 2013-15 Començà la temporada 2018-19 al Club Esportiu Mediterrani i la finalitzà als Drummoyne Devils de Sidney La següent temporada jugà de nou al Mediterrani fins que es retirà, l’agost del 2021, després de…

Acaben els 23ns Jocs Olímpics d'hivern, celebrats a la localitat sud-coreana de Pyeongchang del 9 al 25 de febrer L'equip rus n'ha estat absent a causa d'una condemna per dopatge del 2017, tot i que s'hi ha permès la participació d'atletes russos a títol individual El dia 28 de febrer el COI restitueix el Comitè Olímpic Rus

Els corredors porten un casc de protecció al cap, guants amb proteccions metàlliques, colzeres, genolleres i unes punxes d’acer a la punta de les botes per a frenar i dirigir el petit trineu Es poden aconseguir velocitats màximes d’uns 150 km per hora al final de la pista Fou esport olímpic en els jocs del 1928 i el 1948, al Cresta Runx de Sankt-Moritz

Iniciat al Club Ciclista Alt Llobregat, competí per Ideal Olímpic 1996-98 El 1998 fitxà per l’equip ACR Després d’un any lesionat, la temporada 2000-01 retornà a la competició en categoria ciclomàster Es proclamà campió de Catalunya i de la Challenge Catalana en dues ocasions El 2002 accedí a la categoria elit Guanyà el Campionat de Catalunya 2009 i la Copa Generalitat 2010

Cinturó negre setè dan de taekwondo, fins el 2004 ocupà el càrrec de director d’arbitratge de la Federació Espanyola de Taekwondo També fou jutge internacional de tècnica, jutge olímpic i codirector europeu d’arbitratge El 1973 fundà el Club Taekwondo Molero a Sant Feliu de Llobregat, on exercí d’entrenador És autor de Reglamento de competición Técnica y Pumse Examen de grados, dan y pum

Soci del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya de cesta punta nou vegades amb Antoni Amat 1961 i amb el seu germà Josep Maria 1962, 1964-70, amb qui també assolí l’or olímpic 1968, dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats del món 1962, 1966, 1970 Es retirà el 1977 El 2010 rebé el premi Pelotarien Batzarra

Vinculat al Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en proves d’estil lliure i eslàlom El 2010 es proclamà campió d’Espanya de ràfting És monitor d’aquesta modalitat, d’hidrotrineu i de piragüisme al Parc Olímpic del Segre, i ha participat en l’organització dels Campionats del Món 2009 i d’Europa 2011 i de la Copa del Món 2012 en les mateixes installacions

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak, i fou campió d’Espanya cadet i juvenil en eslàlom Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món júnior 1994 i diverses edicions de la Copa del Món També participà en el Campionat del Món d’estil lliure 1999, 2000 Treballà com a monitor de piragüisme al Canoë-Kayak, al Parc Olímpic del Segre i al club Roc Roi