Resultats de la cerca

El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és de 210,5 mm

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi…

Ingressà al Futbol Club Barcelona 1951-56 després d’haver jugat a l’Atlètic Saragossa i a l’Osca Interior esquerre, formà part de la mítica davantera de les Cinc Copes, al costat de Basora, César, Kubala i Manchón Disputà 96 partits i marcà 51 gols Guanyà dues Lligues 1952, 1953, dues Copes del Generalísimo 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 La temporada 1952-53 jugà en tots el partits de Lliga i fou el segon màxim golejador del torneig amb 22 gols, només superat per Zarra A mitjan temporada 1955-56 fou cedit al Lleida, juntament amb els seus companys Basora i Gonzalvo III, però…

Organitzat pel Reial Aeroclub de Lleida, el seu precedent fou el concurs internacional celebrat l’any 1930 En l’edició del 1950, hi prengueren part avionetes dels aeroclubs de Logronyo, Saragossa, Sabadell i Reus La segona edició tingué lloc el 1955, i hi participaren avionetes procedents de Sabadell, Osca, Saragossa, Reus, Suquets, Tarba i Sent Gironç S’hi realitzaren exhibicions de vol d’avions militars, avionetes i velers, i s’hi organitzaren diversos concursos Josep Gorina guanyà la prova de velocitat i Joan Vilarrubís, la de regularitat Hi assistiren uns 10000 espectadors…

Doctor en filosofia i lletres, fou professor de literatura a instituts d’ensenyament mitjà a Osca, Castelló de la Plana i Madrid Especialitzat en la història de la dramatúrgia espanyola, dedicà una atenció preferent a la producció d’autors valencians i a l’estudi del funcionament del teatre a València durant els ss XVII i XVIII Reedità les obres de Guillem de Castro 1925 i de Joan Timoneda 1947, així com una selecció en dos volums de Poetas dramáticos valencianos 1929, i, ja en un altre nivell, alguns texts menors, de poesia o narració, com la Cosquilla del gusto, Bureo de las musas del Turia…

Formada al Club Alpí Falcó de Sabadell i a Baqueira Beret Fou campiona d’Espanya d’eslàlom 1985, 1992, 1996, 1997 El 1995 guanyà dues medalles d’or a la Universíada de Jaca Osca Disputà les proves d’eslàlom i eslàlom gegant dels Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer Noruega, 1994 i l’eslàlom als de Nagano Japó, 1998 Després de participar en set Copes del Món d’esquí alpí, l’any 2000 es retirà de l’alta competició a causa d’una lesió greu Ha realitzat tasques d’assessorament esportiu per a diversos campionats i organismes, i treballà per a la candidatura olímpica Barcelona-…

Història del bisbat de Roda Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d’Osca i poc després ho fou per la part urgellenca quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d’Urgell 1140 A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 a incorporar-se la ciutat de Barbastre , on es traslladaren…

Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament, el seu…

Membre principal d’una família d’orgueners procedent de Logronyo -un familiar seu, Gaspar Marín ~1540 - d 1600, fou mestre d’orgues de la catedral d’Oviedo i bastí el de la seu d’Osca, entre d’altres-, treballà installat a Valladolid S’inicià amb l’orgue de l’església de la Santa Cruz de Medina del Campo 1583, i continuà amb els de San Juan d’Àvila 1590, San Martín, també de Medina 1591, monestir de La Concepción de Segòvia 1601, Medina de Rioseco 1607, San Lorenzo 1625 i monestir de San Pablo 1630 de Valladolid, entre els més importants Fou un dels constructors castellans més…

Fill de Ferran II de Lleó i d’Urraca de Portugal En les vicissituds de la lluita contra Castella s’alià amb els almohades i també amb Aragó i Portugal tractat d’Osca, 1191 Anys després, però, el seu regne fou envaït per Pere I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella momentàniament, posà fi al conflicte el casament de la filla del rei castellà, Berenguera, amb el rei lleonès 1197 D’aquest matrimoni nasqué Ferran III, que succeí el seu pare malgrat la designació de les seves germanes com a hereves, una d’elles en tractes de matrimoni amb Jaume I de Catalunya-Aragó a la mort…