Resultats de la cerca

Disputà 35 partits amb el Barcelona entre el 1915 i el 1920 i marcà 12 gols Guanyà una Copa 1920 i tres Campionats de Catalunya 1916, 1919, 1920 Protagonitzà un gran escàndol, la temporada 1916-17, en falsificar els seus papers i inscriure’s a la federació com a espanyol, quan no era permès alinear jugadors estrangers El FC Espanya impugnà aleshores el partit del Campionat de Catalunya que havia perdut enfront del Barcelona La federació li donà la raó i feu repetir tots els partits del Barça, però aquest no ho acceptà i el títol fou per a l’Espanya

Era filla del compositor Antoni Nicolau i Parera Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Debutà el 1915, amb Misteri de dolor , d’Adrià Gual, i encapçalà diverses companyies, alguna vegada juntament amb l’actor Ramon Martori Estrenà, entre altres obres, Rondalla d’esparvers 1918, de JMde Sagarra, i Al cor de la nit 1918 i Alta banca 1921, d’AGuimerà També destacà en els papers de Nora i de Hedda Gabler, de les obres d’Ibsen, i en Monna Vanna , de Maeterlinck Després del 1946 actuà en teatre radiofònic català, per a Ràdio Barcelona

Després d’haver estudiat a la seva ciutat natal, a Milà i a Florència, el 1940 debutà en aquesta ciutat amb Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i dos anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi Després de la guerra abordà papers de tessitura més dramàtica, i s’especialitzà en els personatges verdians més representatius, com Ulrica, Amneris o Azucena A Barcelona, es presentà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Il trovatore i hi actuà sovint fins el 1974 En cinema, interpretà el paper de Giovanna al Rigoletto dirigit per Jean-Piere Ponnelle 1983

Filla de l’actor i director teatral Josep Agustí Morera i Font Vinaròs, Baix Maestrat 1826 — Barcelona 1886 Fou dama jove de les companyies Tutau Mena, EGiménez i Enric Borràs Participà en les estrenes a Barcelona de Terra Baixa , de Guimerà 1897, Els vells , d’Ignasi Iglésias 1903, etc Més tard passà al Teatre Principal de Barcelona, on estrenà La reina vella 1908, de Guimerà L’èxit assolit la féu decantar cap a papers de característica Josep Mde Sagarra escriví per a ella La corona d’espines 1930 Els anys trenta actuà amb la companyia Vila-Daví

Debutà al teatre Princesa de València a l’edat d’onze anys amb La alondra y el milano , i formà part després de la companyia de l’actor còmic Pedro Zorrilla Casada 1928 amb l’actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc La seva darrera creació fou El tragaluz , d’Antonio Buero Vallejo Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza , etc

D’infant treballà de traginer amb el seu pare El Saló Doré de Vic li desvetllà l’afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic Alternà aquesta activitat amb la d’agent d’assegurances i la de creador d’un arxiu d’obres, decoracions i disfresses teatrals Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d’un crim , de Lluís Millà 1929, El preu de la glòria i Terres enllà , de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d’autors castellans Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous

Començà la seva carrera artística en el teatre i en la TV, per mitjà de la qual es féu famós ràpidament Dels seus films cal esmentar On the Waterfront 1954, The Harder They Fall 1956, Al Capone 1959, Le mani sulla città 1963, The Pawnbroker 1964, premi del Festival de Berlín, Doctor Zhivago 1966, In the Heat of the Night 1967, Oscar al millor actor, The Sergeant 1970, Waterloo 1970, Lucky Luciano 1973, Les innocents aux mains sales 1975, Hennessy 1975, FIST 1978, The Amityville Terror 1979, Lion of The Desert 1981, etc Des dels anys noranta interpretà sobretot papers secundaris

Estudià cant amb R Henderson i debutà el 1962 amb Pelléas et Mélisande al Festival de Glyndebourne Vinculat a l’English Opera Group 1964-76, estrenà diverses òperes, especialment de B Britten, i el 1973 interpretà els set papers per a baríton de Mort a Venècia d’aquest compositor anglès, obra amb la qual debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York Vinculat després a l’Òpera Escocesa, hi interpretà òperes de WA Mozart, PI Čajkovskij i C Debussy, entre d’altres El 1975 fou investit cavaller de l’Imperi Britànic, i el 1982 fou nomenat director artístic associat del Festival d’…

Després d’abandonar la carrera esportiva inicià la musical i debutà a Ravena l’any 1945 amb La bohème Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà De la tessitura de baix baríton passà a la de baríton cap a la meitat dels anys cinquanta A partir d’aleshores abordà els papers més característics de la seva corda, especialment els de les òperes italianes Verdi i autors de bel canto , que interpretà al costat de figures com Maria Callas o Franco Corelli en teatres europeus i nord-americans Enregistrà nombroses òperes abans de la seva prematura mort

Estudià a Barcelona i debutà com a mezzosoprano 1949 A partir del 1951, ja com a soprano, obtingué renom com a intèrpret de sarsuela, gènere que abandonà per l’òpera i amb què debutà el 1955 a Ais de Provença i a Glyndebourne Des del 1958 fou artista permanent de la Deutsche Oper de Berlín, on debutà amb Mathis der Maler , d'Hindemith, i on cantà els principals papers de les òperes de Mozart, Verdi, Puccini, Wagner i Debussy Feu diversos enregistraments El 1991 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i feu la seva última actuació a Berlín