Resultats de la cerca

Es mostren 35875 resultats

carn

Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
Gran enciclopèdia catalana

Aunis

Província
Antiga província de França que forma actualment la part nord-est del departament de la Charenta Marítima i una petita part del departament de Deux Sèvres.
Comprèn les illes de Ré i Oléron És una plana desboscada, en els prats de la qual pasturen vaques lleteres La costa és sorrenca, i en alguns llocs, amb aiguamolls les poblacions viuen de la pesca i de les installacions balneàries Antic pagus Alienensis , després de formar part de l’Aquitània romana Aquitania Secunda, durant el Baix Imperi, Aunis caigué en poder dels visigots al segle V, i dels francs l’any 507 Posteriorment 1152 fou adquirida pels Plantagenet Conquerida per Lluís VIII de França el 1224, romangué en poder francès fins que pel tractat de Brétigny 1360 fou…
Gran enciclopèdia catalana

Carniola

Aspecte del llac Črnava, dins la regió de Carniola

© Slovenian Tourist Board / Matej Vranič

Regió
Regió del nord de la península Balcànica inclosa en la seva major part dins la República d’Eslovènia.
De relleu muntanyós, és accidentada al N i al NW pels Alps de Karawanken i els Alps Julians, i al S per les muntanyes d’Uskok Comprèn una part de la conca superior del Sava, que la travessa de NW a E La ciutat més important és Ljubljana, capital d’Eslovènia Part de la província de Pannònia durant la dominació romana, Carniola fou ocupada al s VI pels eslovens, els quals n'iniciaren la colonització Més tard estigué successivament sota el domini dels patriarques d’Aquileia 1077-1228, dels ducs de Caríntia i dels comtes de Gorízia i Tirol Annexada a la corona dels…
Gran enciclopèdia catalana

omotòcia

Part prematur.
Gran enciclopèdia catalana

parturició

Part natural.
Gran enciclopèdia catalana

parida

Parturició, part.
Gran enciclopèdia catalana

trentí

Trentena part.
Gran enciclopèdia catalana

pedra angular

Arquitectura
Part essencial.
Gran enciclopèdia catalana

inflor

Patologia humana
Part inflada.
Gran enciclopèdia catalana

nom de domini

Electrònica i informàtica
Part final d’una adreça d’internet que indica la situació geogràfica d’un ordinador o el tipus d’organització a què pertany i el sector o empresa de què forma part.
Un nom de domini és, en el context del sistema de noms de domini, un nom per a identificar un cert objecte lògic o físic Permet associar a cada nom de domini un o mes registres de recurs, que contenen informació sobre l’objecte, com per exemple una adreça IP El sistema DNS entén que els noms de domini estan organizats jeràrquicament i que identifiquen els nodes d’un arbre de noms lògic Cadascun dels nodes en aquest arbre té associada una etiqueta, i el nom de domini d’un node és la concatenació de la seva etiqueta amb la dels nodes superiors, en ordre ascendent, fins a arribar a l’arrel de l’…
Gran enciclopèdia catalana