Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
taràntula
taràntula
© Fototeca.cat
Aracnologia
Nom donat a diversos aràcnids de l’ordre dels araneids
i pertanyents als gèneres Lycosa
i Pardosa
, amb espècies més o menys verinoses.
Lycosa tarentula és la taràntula freqüent a tot el sud d’Europa d’uns 3 cm de longitud i de color fosc, durant el dia resta amagada al cau galeries excavades per ella mateixa i surt a la nit a caçar insectes La femella, després de la desclosa dels ous, transporta al dors les aranyes acabades de néixer La picada és poc verinosa i poc dolorosa, contràriament al que hom pensa
Soloveck
Arxipèlag
Grup d’illes de la mar Blanca, a Rússia, pertanyents a l’oblast’ d’Arkhangel’sk, a l’entrada del golf d’Onega.
A l’illa principal es troba el monestir homònim fundat ~1436-50, centre religiós i cultural del N de Rússia Focus d’una insurrecció violenta 1668 contra la reforma litúrgica Raskol, els rebels s’uniren més tard a SRazin Durant el règim soviètic, el monestir fou convertit en penitenciari, i el 1991 li foren restituïdes les funcions religioses
tènia
Zoologia
Nom donat a diversos platihelmints de la classe dels cestodes
, de l’ordre dels ciclofilidis, pertanyents als gèneres Taenia, Echinococcus, Dipylidium
i Hymenolepis
.
L’escòlex presenta quatre ventoses i, sovint, una o més corones de ganxos quitinosos el rostre per a poder-se fixar a les parets de l’intestí de l’animal parasitat sobretot ocells i mamífers, amb un nombre variable de proglotis hermafrodites que, en madurar, es desprenen La longitud de les tènies pot anar des d’uns quants millímetres fins a uns quants metres
llengües cèltiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic, situades a l’extrem occidental d’Europa, però que ocupaven antigament una àrea molt vasta.
Hom les divideix en dos grups el continental , anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l’ insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí quattuor , càmbric…
bandera de conveniència
Transports
Dret marítim
Denominació donada a les banderes mercants d’alguns estats quan són usades, ordinàriament per raons fiscals, per vaixells pertanyents a súbdits d’altres estats.
Els casos més coneguts són els de les banderes mercants de Panamà i de Libèria
vectigal
Dret romà
A l’antiga Roma, impost indirecte i rendes deduïdes del fisc en concepte d’explotació, per arrendament de les terres pertanyents a l’estat.
gentil
Dret romà
Cadascun dels individus pertanyents a una mateixa gens i que tenien en comú, per raó de llur ascendència, idèntica, el nom i el culte.
nínxol ecològic
Ecologia
Cadascun dels llocs que poden ésser ocupats per individus pertanyents a espècies d’exigències alimentàries i abiòtiques semblants en l’estructura d’una biocenosi.
És un espai de n dimensions en què pot viure una espècie dins un ecosistema determinat Cadascuna de les dimensions és representada per l’interval entre els valors màxim i mínim de cadascun dels factors abiòtics considerats
austromelanesi
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades a l’arxipèlag caledoni que se separen de la resta de llengües melanèsies per trets pertanyents a un substrat antic.
El nombre de parlants de les llengües austromelanèsies és inferior als 50 000, i les llengües més parlades com l' andio i el ligu, no atenyen els 10 000 parlants
bromèlia
Botànica
Jardineria
Nom amb què són designades en jardineria diverses espècies de bromeliàcies conreades pertanyents a diferents gèneres (Aechmea, Ananas, Bromelia, Cryptanthus, Guzmania, Tillandsia, Vriesea, etc.).
Són generalment plantes d’interior que necessiten viure a una temperatura més o menys constant i no gaire freda i amb força claror