Resultats de la cerca

Antiga església del lloc de Peracalç villa Petra Calce , 928, era situada a la riba esquerra de l’Aglí, a prop de la carretera de Salses a Perpinyà L’ “ecclesia S Jacovi de Peracaus” apareix documentada per primera vegada el 1334 Ha desaparegut totalment, com la localitat i el pont del mateix nom “pons de Pera e caus, vocatus de Sant Jacme, qui antiquitus erat in Aglino” , 1455

Exercí l’ensenyament a diferents localitats de la Catalunya del Nord, principalment a Montalbà del Castell 1884-87, a Llauró 1887-89 i a Sureda 1889-1902 on tingué com a collaborador Lleó Conill Esperonat per Simó Pons i per Pau Oliver estudià successivament la flora de les Corberes, dels Aspres i de les Alberes i aplegà un notable herbari que a la seva mort llegà a Conill

Representant del Trofeu FAE del RACC, el guanyà l’any del seu debut 1978 amb Genís Serrat Copilot de Jaume Pons 1980-83, fou campió de Catalunya de rallis 1983 Formà equip amb Amand Barfull 1980, Isidro Oliveras 1982-84, 1987, Zanini 1984-90, Pep Bassas 1987, Josep Maria Bardolet 1984, amb el qual fou campió d’Espanya de Grup N i Jorge Bäbler 1989 Exercí com a cronista en diverses publicacions

Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés

Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo 1929 Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morel-Fatio Fou redactor de L’Almudaina de Palma 1898-1900 quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca 1904 i Bibliografía de la Historia de España 1921

És guionista de mitjans audiovisuals i autor musical Es va donar a conèixer amb el poemari Quaderns del retruny 1982, i després, a més d’alguns contes apareguts en reculls diversos, ha publicat les novelles Puta misèria 1986, Amb la cua encesa 1990 —totes dues en collaboració amb Trinitat Satorre pseudònim de J Dolç—, i La solsida 2000 Puta misèria , amb el mateix títol, va ser duta al cinema per Ventura Pons 1989

Vida i obra Exercí també de ceramista i de pintor Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on fou un gran activista cultural Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor, formà part del moviment Nostra Terra 1936-39 i collaborà en la revista homònima També mantingué contactes amb la cultura occitana —tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans— i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales Treballà fins a la seva mort als tallers de ceràmica i…

Sota la direcció de Josep Pons, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu actua per primer cop amb el "Concert per la pau i els drets humans" a la seu de l’ONU de Ginebra, a la sala que cobreix la cúpula amb un mural del pintor Miquel Barceló L’Orquestra interpreta obres de Beethoven, Händel i Strauss i ret homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, i també es recorda Pau Casals

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou campió de Catalunya en iol de dos amb timoner 1958 Guanyà una medalla de plata en iol de quatre amb timoner 1955 i dues de bronze en outrigger de vuit amb timoner 1957, 1963 al Campionat d’Espanya El seu pare, Jaume Valls Pons, formà part de l’equip del RCMB durant la dècada de 1930 i fou subcampió d’Espanya en out-rigger de vuit amb timoner 1934, 1935

Fou fundat el 27 d'octubre de 1901 a partir de la fusió del Club Catalunya i l'Espanyol Infantil També hi sobresortien Romà Forns, posteriorment una altra figura del Barça, i el porter Marial Jugadors notables eren Casanovas, Pons, Gutiérrez, Gost, Cuervo, Duran, Font, Bosch, Mainó, Rener, Salazar i Garcia Fou un dels clubs fundadors de l’Associació Catalana de Clubs de Futbol 1902, més tard Federació Catalana Participà en la Copa Barcelona 1902-03 i tot seguit es dissolgué