Resultats de la cerca

Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846 Compongué Werther , òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855 És autor d’una Salve , dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats 1868, d’una collecció de cants populars valencians i de composicions profanes

Francesc d’Assís Ripoll en fou el president i promotor Publicà, entre d’altres, Un segle de vida catalana 1814-1930 , obra collectiva dirigida per Ferran Soldevila, el Llibre de l’any 1962 i 1963, els almanacs Els llibres de tothom 1962, 1963, 1964 i 1965, dirigits per Joan Oliver, i la collecció Biografies populars 18 volums

Estudià teologia, filosofia i història i fou professor a Munic i director del Museu Nacional de Baviera Els seus coneixements de la història i les tradicions populars es reflecteixen en Kulturgeschichtliche Novellen ‘Contes historicoculturals’, 1856 La seva millor obra és la Naturgeschichte des deutschen Volkes ‘Història natural del poble alemany’, 1851, que marcà l’inici de l’etnografia moderna

Es trobava a la misèria quan inicià la composició de cançons escrites sobre tonades populars, que després anà aplegant en reculls Chansons, 1816-31 Plenes d’agilitat, però sovint massa fàcils, derivaren cap a una sàtira política contrària a la monarquia de la Restauració i favorable als Bonaparte Obtingué una gran popularitat i la consideració dels grans escriptors romàntics

Fou un dels capdavanters en la lluita per la independència del seu país, i el 1883 fundà el primer periòdic en llengua lituana, “Aušra”, de caire nacionalista La seva obra se centra en l’estudi de la literatura i de les tradicions populars lituanes Escriví Ožkabaliu Dainos ‘Els cants d’Ozkabaliai’, 1902, Lietuviškos Pasakos ‘Llegenda lituana’, 1905, etc

Poeta líric, irònic però tolerant i alhora internacionalista humanitari, contribuí al triomf del neoromanticisme sobre el realisme al seu país juntament amb la seva obra cabdal, Helkavirsiä ‘Cants Helka’, 1903-06, recull de balades i llegendes populars, cal destacar Bellerophon ‘L’arpa del vent’, 1919 Excellí també com a dramaturg Naamioitia , ‘Màscares’, 1905-11, crític literari i cronista polític

L’ensenyament, en oposició a l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, s’allunyà de la tendència racionalista, mantenint, però, el règim de coeducació Era dedicada a les classes populars Basà l’ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l’educació estètica Funcionà fins el 1912

Nacionalitzada espanyola, competí en La Sansi de Viladecans i, posteriorment, en el FC Barcelona Guanyà diverses curses populars de Catalunya, com la d’El Corte Inglés 2015, i mitges maratons, com la de Mataró 2015 o Empúries 2016 Es proclamà campiona de Catalunya de mitja marató 2013, 2014, 2015 i subcampiona de Catalunya dels 10 km 2015

Primer gran prosista del seu país, compongué, a imitació de Chateaubriand, novelles sentimentals, per la qual cosa alguns crítics el consideren l’iniciador del corrent indigenista, bé que en realitat es limità a poetitzar el “bon salvatge” a la manera del primer Romanticisme europeu Les seves obres més populars són O guarani 1857, Iracema 1865 i Ubirajara 1875

Estudià piano amb FBusoni i el 1914 s’establí als EUA Es destacà especialment com a intèrpret de música contemporània A les seves composicions s’inspira en melodies populars angleses D’entre la seva producció es destaca Molly on the Shore 1921 i Handel in the Strand 1930, per a orquestra i Shallow Brown 1927, per a cor