Resultats de la cerca

Actuà com a defensa lateral esquerre al Futbol Club Barcelona 1920-26 Jugà 166 partits, i guanyà cinc Campionats de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925, 1926 i tres d’Espanya 1922, 1925, 1926 Amb la selecció catalana conquerí la Copa Príncep d’Astúries 1924 La temporada 1957-58 presidí la Gramenet

Presidí el Club Hoquei Piera 1984-91, 1993-95 El seu primer mandat coincidí amb l’etapa més brillant de l’entitat, que la temporada 1986-87 participà per primera vegada en una competició europea El 1990 fou subcampió de la Lliga Catalana i el 1991 acabà tercer a la Lliga

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, presidí la secció d’esquí durant els anys trenta Realitzà la primera ascensió estatal al Besiberri Nord 1916, amb els germans Ramir i Isidre Puig El 1918 participà en la primera ascensió catalana dels cims Rusell, Margalida i Espatlla d’Aneto, a l’Alta Ribagorça

Guanyà el Campionat d’Espanya 1995 i l’Obert d’Espanya 1994, 1997, 2000 de bicicròs Deixà la competició i exercí de tècnic de la selecció catalana i presidí la comissió de bicicròs de la Federació Catalana de Ciclisme En l’àmbit estatal, fou president de la comissió nacional de bicicròs

Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí

Fou capellà d’honor de Ferran VII i autor d’un minuciós i grotesc pla conspiratori per a restaurar la monarquia absoluta, a Madrid, el gener del 1821 Convertit en símbol de la reacció, fou condemnat a deu anys de presidi, però un grup d’exaltats l’assassinà a cops de martell

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou doble campió d’Espanya 1926, 1927 en la classe esquif Gran impulsor d’aquest esport, presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1932-33 i també la catalana En honor seu, el 1933 el RCMB instituí un trofeu amb el seu nom

S'inicià en l’arqueologia com a afeccionat Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d’Eivissa, a l’inici del s XX Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903 Publicà el primer llibre important sobre l’Eivissa cartaginesa Los nombres e importancia arquelógica de las Islas Pithyusas 1906

Fou marquès del Bosc d’Ares 1883, gran d’Espanya 1897, cinquè comte de Casa Rojas i setè comte de Torrellano Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d’Alacant Fou diputat i senador Creà el sanatori de Busot i reuní una notable collecció bibliogràfica i artística

Financer Presidí nombroses associacions, com la Societat Filharmònica de Santa Cecília 1880, el Club Alpí Francès 1884 i la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació 1906 Publicà Notice historique sur la section du Canigou 1906, Notice historique sur la Caisse d’Épargne de Perpignan 1908 i Toponymie du Roussillon