Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
Rocabertí

Armes dels Rocabertí
Llinatge de la noblesa catalana establert a l’Alt Empordà.
No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…
Castell de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa, situades dalt d’un turó a la vall del Toscar ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Carles coronen un turó de 520 m d’altitud situat a la vall del Toscar, la qual forma part dels contraforts orientals de la serra de Caro, als Ports de Beseit o de Tortosa Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Per a anar-hi des de Tortosa, cal agafar la carretera comarcal TV-3422 de Tortosa a Alfara de Carles i, uns 2,6 km abans d’arribar a aquesta població, seguir un desviament a mà esquerra que mena a les fonts del Toscar Uns 300 m abans de les fonts, s’arriba al peu del…
Castell de l’Aguda o de Valldàries (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-oest del castell, que conserva una nau coberta amb volta de canó ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de l’Aguda —anomenat també de les Agudes— són situades a la part septentrional de la vall d’Ariga, coneguda també com a Valldària o Valldàries, en una de les carenes que limiten aquesta vall per la banda de tramuntana, situada parallela a la serra del Pubill, als límits amb la comarca de l’Alt Urgell Mapa 34-13329 Situació 31TCG566446 Per a accedir-hi cal seguir, en direcció nord, un camí carreter que s’inicia al vall del nucli habitat de Vilanova de l’Aguda i…
Alfons I de Catalunya
Història
Música
Literatura catalana
Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96).
Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets…
, ,
Castell de Selmella (el Pont d’Armentera)
Art romànic
Situació Petita estructura del sector sud del conjunt, que defensava l’entrada a la fortalesa ECSA - EECG Aquest castell és situat en un cim, a la serra de Comaverd, a la zona de muntanyes que fan de límit entre la plana del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà A sota, al vessant de llevant, hi ha el poble abandonat de Selmella Mapa 34-16418 Situació 31TCF612871 Des del Pont d’Armentera cal agafar la carretera que porta a Selmella Després d’haver fet uns 5 km, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat d’una casa de pagès i a continuació s’enfila fins al cim de la muntanya, fent la…
Lluís Pericot i Garcia
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Nasqué en el si d’una família universitària, ja que el seu pare cursà els estudis de farmàcia i anà a la guerra de Cuba 1896-98 en qualitat de farmacèutic militar Lluís fou el primogènit de quatre germans Estudià el batxillerat a l’Institut de Girona, on ja destacà per la seva dedicació a la història i a una de les seves aficions poc conegudes però que no abandonà mai, les ciències naturals, sobretot la botànica L’any 1914 es traslladà a Barcelona per cursar història a la universitat El seu enamorament de la prehistòria, com ell molt gràficament descriví, es produí el…
Ramon Berenguer III de Barcelona
Monument a Ramon Berenguer III de Barcelona, obra de Josep Llimona, a la plaça barcelonina del seu nom
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1096-1131).
Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III començà les…
Felip V d’Espanya

Felip V d’Espanya, en un oli sobre tela de Jean Ranc (1723)
Història
Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Aragó (1700-05), de Sicília (1700-13), de Nàpols (1700-07) i de Sardenya (1700-08); reconegut rei d’Espanya (1713-24 i 1724-46) des del tractat d’Utrecht; duc d’Anjou.
Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…
Les institucions de govern
La noció que avui tenim sobre l’administració, com a ciutadans d’un Estat constitucional, és totalment mediatitzada pels principis rectors que regeixen aquesta forma d’organització política estatal, basada, en primer lloc, en el concepte de la sobirania nacional o popular, però també en la separació de poders, en el principi de legalitat, en l’afirmació d’uns drets i d’uns deures fonamentals Des d’aquesta visual, l’administració consisteix en el conjunt de mitjans materials i personals que, de manera subordinada, auxilien el poder polític en la preparació i l’execució de les seves decisions…
Castell de Gallifa
Art romànic
Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquesta fortificació que s’alcen al cim d’un dels darrers contraforts del massís del Farell TAVISA-J Todó Les restes arquitectòniques del castell de Gallifa són situades al cim del puig de 642 m d’altitud que hi ha a ponent del poble de Gallifa, en els últims contraforts del nord-oest del massís del Farell o Montmajor Les muralles, en alguns punts força ben conservades, encerclen un planell al cercle del qual s’alça, dalt d’un turonet, l’església fortificada de Santa Maria Al nord-est del recinte, al costat d’una antena moderna, hi ha les restes d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina