Resultats de la cerca
Es mostren 1463 resultats
Església d’Alcet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
No se sap el lloc concret on era situat el nucli d’Alcet, però segons tots els indicis, s’emplaçava entre els pobles de Gavasa i Casserres El cavaller Rotlan Ramon, senyor d’aquestes contrades, deixà en el seu testament, datat el 1095, una llàntia a l’església de Santa Maria de Verneto , tal vegada una mala d’ Al-ceto L’any següent, el 1096, el cavaller Ramon Mir lliurà l’alou d’Alcet a la canònica de Santa Maria de Solsona amb la quarta part dels delmes, els censos i els serveis íntegres, cosa que palesa l’existència d’una parròquia sense diòcesi definida L’any 1151 el papa Eugeni III…
Santa Margarida de la Dou (la Vall d’en Bas)
A 1 km vers llevant de la vila de Sant Esteve d’en Bas es troba la masia de la Dou, una de les més antigues i importants de la comarca Unida a la casa hi ha la capella de Santa Margarida, molt probablement d’origen romànic, ja que el casal és documentat des de l’inici del segle XIII Consta que al segle XVIII, el papa Pius VI concedí a aquesta capella un altar perpètuament privilegiat, i posteriorment, Pius IX li atorgà altres gràcies i indulgències Segons informa l’historiador F Monsalvatje, a la seva sagristia es conservava un quadre que representava sant Esteve Màrtir, de notable factura…
Tlaxcala

Església de l’estat de Tlaxcala
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els estats d’Hidalgo i Puebla, a l’E i al S amb el de Puebla i a l’W amb el de Mèxic.
La capital és Tlaxcala És l’estat més petit de Mèxic i és situat en una regió molt muntanyosa del sector oriental de la Cordillera Volcànica La circulació hídrica adquireix en alguns casos caràcter endorreic i forma llacunes El clima és fred L’agricultura i la ramaderia són les riqueses principals La indústria és poc desenvolupada teixits, llana, cotó i vidre La densitat és de 195 h/km 2 , i la població és majoritàriament rural Durant el predomini asteca constituí un enclavament autònom, poblat pels tlaxcalteques en arribar els castellans, s’hi aliaren malgrat l’oposició del senyor de…
Nevers
Capital del departament de la Nièvre, a la Borgonya, França, situada vora la confluència del Loira amb la Nièvre.
Hi ha indústria de porcellana importada d’Itàlia al segle XVI i de maquinària agrícola És un nus ferroviari Correspon a l’antiga Noviodunum , on Cèsar, l’any 52 aC, reuní els aprovisionaments de l’exèrcit Seu episcopal segle V, fou important a l’època merovíngia A partir del segle IX fou seu del comtat de Nevers després ducat i li foren confirmats i reconeguts els seus privilegis i drets El 1669 el comtat fou annexat a la corona de França L’edifici més important és l’església de Saint-Étienne, construïda entre el 1083 i el 1097, en la qual hi ha els principals elements de l’…
Volterra
La Porta all’arco, mostra de l’art etrusc de Volterra
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Pisa, a la Toscana, Itàlia, situada entre les valls dels rius Era i Cecina.
Construïda sobre un sòl de constitució fràgil, resta exposada a moviments de terres Té indústria d’alabastre i derivada dels seus importants jaciments de sal És seu episcopal D’origen etrusc Velathri , fou després federada de Roma i municipi romà Durant l’edat mitjana fou comtat franc, i passà després al poder de l’Església, fins al segle XIV Dominada pels florentins, perdé els seus privilegis Conserva notables restes etrusques, com les muralles, amb l’anomenat Arco etrusco , o Porta all’arco , i una necròpoli del segle VII aC El Museo Etrusco guarda nombroses troballes, entre…
monestir de Taverna
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria i Sant Pere de Taverna) del municipi de Seira (Aragó), a la part actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, situada a la vall de Sant Pere, afluent per la dreta de l’Éssera, al S de Barbaruens.
El 839 era al centre religiós del pagus Xistabiense , dins la diòcesi d’Urgell en depenien la resta d’esglésies i viles de la contrada Sembla que s’havia establert sobre un nucli monàstic de tradició visigòtica Amb el progrés de la repoblació tornà a la categoria de simple monestir, dins la diòcesi de Roda El 1076 fou unit, amb el d’Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats Dificulta el seu coneixement una sèrie de documents falsificats per a garantir els seus béns entre els quals dos privilegis del rei de Pamplona Sanç II Abarca dels anys 962 i 987…
Alès
Ciutat
Ciutat del departament del Gard, a la regió del Llenguadoc, Occitània, França, vora el riu Gard.
Situada als contraforts de les Cevenes, és el centre d’una important regió minera de difícil extracció carbó, pirites, on s’ha desenvolupat un gran nucli industrial ferro, acer, productes químics i tèxtils Entroncament ferroviari Antic establiment romà, Alès no adquirí relleu fins al s XI El 1200 esdevingué la seu d’una conselleria i el 1243 fou annexionada per Lluís IX Durant el s XVI fou un dels principals centres protestants d’Occitània El 1629 Richelieu posà fi a les guerres de religió mitjançant l’edicte de Gràcia d’Alès, que suprimí els privilegis polítics i militars dels protestants,…
Esmirna
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia.
Situada a la costa de la mar Egea, al golf d’Esmirna, prop de la rica vall del Gediz Posseeix un port excellent, el segon del país després d’Istanbul exporta tabac, panses, cotó i oli És un dels nuclis comercials més importants del país La indústria es basa en l’elaboració dels productes vegetals de la regió tabac, arròs, figues seques, vi i panses també té indústria tèxtil llana, cotó i catifes, una refineria de petroli i drassanes Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Aegean, fundada el 1955 i Universitat Nou de Setembre, el 1983 Fundada al s VII aC pels eolis…
Sant Esteve de Gavàs (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum d’aquest lloc, formava part de la Vall d’Àneu, i per tant era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica Malauradament no disposem de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de Sant Esteve de Gavàs, inclosa en el deganat de la Vall d’Àneu, fins l’any 1553, en què constava amb dos conrectors L’any 1566 havien augmentat a quatre i l’any 1723 havien disminuït a tres, per tornar a augmentar a sis l’any 1770 Tanmateix, en el pla redactat aquest…
matriarcat
Etnologia
Forma d’organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a la dona.
L’existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de l’evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l’autoritat, el dret i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills Segons aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra degueren aconseguir una posició de privilegi sobre aquells…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina