Resultats de la cerca

Al pròleg presenta els idillis com a «tota poesia d’acció senzilla, de llenguatge natural i de sentiment delicat», en què l’autor pretén ser objectiu, deixar la paraula als personatges i donar protagonisme a la natura—que parla tal com «sento que parla»—, d’on treu els símbols dels poemes Intenta actualitzar el gènere clàssic de Teòcrit tot lligant propostes realistes i naturalistes amb la idealització pròpia del gènere Alguns idillis s’acosten al model pastoral dels clàssics “Los dos Cresos” o “L’anyell de Pasqua”, altres apunten la relació entre literatura i societat o entre l’individu i la…

Petites visions d’una edat mitjana mítica i romàntica, amb els personatges i els ambients essencials En alguns dels poemes, s’hi ressegueix una trama amorosa en general, són petites accions en què s’oposa, de manera pessimista, la vida lliure a la natura amb la vida a la cort, o l’amistat fidel dels animals i l’egoisme de l’home o, encara, s’hi presenta el fer lliure i els valors de qui no té res, o l’abús dels de dalt A vegades, s’hi plantegen les relacions de rebuig que pateix el poeta —artista o savi— per part de la societat —el poble o el poder dominant, unes relacions que algunes vegades…

Desenvolupament enciclopèdic El jo poètic, passejant i observant minuciosament l’interior i els entorns d’un cementiri, transmet dos sentiments essencials la proximitat de la mort i el record d’un temps perdut Si el cementiri es pot identificar amb el d’Arenys de Mar, situat dalt d’un dels darrers relleus de la serralada litoral, el temps perdut seria l’anterior a la guerra civil de 1936-39, interpretació que ha convertit el llibre, dins l’imaginari collectiu català, en una elegia a la pàtria derrotada i devastada per la guerra L’autor té molta cura, però, de deixar oberta la porta a una…

Desenvolupament enciclopèdic Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics la cultura i la natura, la raó i l’instint, la…

Amb un ideari humanista, la revista defensava la unió de la bellesa amb l’esport Tenia una secció dedicada a la reproducció i crítica d’obres d’art i una altra a l’esport en general Editada en castellà i profusament illustrada, el seu director fou Ubaldo Carrera L’últim número aparegué al juny del 1915

La Península Ibèrica, denominada Sepharad o la pell de brau , és, alhora que el marc contextual, el principal objecte del discurs poètic d’un nosaltres que pot representar, de manera alternativa o superposada, els catalans, el conjunt dels espanyols, i, en una dimensió de profunditat històrica —aquesta explícita—, els jueus sefardites Afamada i assedegada, immersa en la nit i en la por, voltada d’un paisatge àrid i ple de sang, de cru hivern o sufocant estiu, aquesta veu collectiva desgrana, amb una barreja d’amor i odi, un llarg plec de càrrecs contra el present i el passat del país l’…

On exposava el projecte d’un Diccionari de la llengua catalana antiga i moderna, dialectal i literària, el sistema de recull de materials, el qüestionari per al recull i les instruccions per als secretaris i els coordinadors de les collaboracions El diccionari aparegué finalment sota el títol canviat de Diccionari català-valencià-balear

Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se

Dirigit per Pere Oriol Costa i Badia, que havia estat director del diari “Tele-exprés”, intentà obrir-se a un públic divers Fortament marcat pel seu origen socialista, no trobà les ajudes publicitàries i de públic que necessitava per a fer front a les despeses d’edició