Resultats de la cerca
Es mostren 10011 resultats
Ramon Besa Camprubí
Periodisme
Esport general
Periodista.
S’inicià en El 9 Nou 1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui 1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera 1998 i Del genio al malgenio 1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana intens 1999…
Ramón Menéndez Pidal
Historiografia catalana
Historiador i filòleg.
Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…
Ramon d’Empúries
Història
Vescomte de Bas (1323-31) i primer gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital (1319-23).
Fill del comte Hug V d’Empúries i de Sibilla de Palou, vescomtessa de Bas Fou un personatge important de la cort de Jaume II i d’Alfons el Benigne Aquest el nomenà tutor del seu nebot Joan, fill gran del comte Pere I d’Empúries, el 1334 Rebé moltes donacions al comtat d’Empúries i al vescomtat de Bas En crear-se el priorat de Catalunya, en fou nomenat el primer gran prior El 1322, arran de la mort del seu nebot Ponç VI Malgaulí, el vescomtat de Bas revertí a la corona, però Jaume II hagué de lliurar-lo a Ramon en penyora d’una hipoteca de 40 000 sous que gravava el vescomtat El 1331, liquidat…
Ramon Baños Martínez
Esport general
Cinematografia
Pioner de la cinematografia, productor i director.
El 1906 s’inicià com a operador de càmera en la productora Hispano Films Els seus primers rodatges foren Hipódromo del Prat visita del aviador M Blériot 1907, com a ajudant, i Copa de Cataluña carrera automovilística 1910, ja com a director Entre el 1911 i el 1913 romangué al Brasil, on creà l’empresa Pará Films Realitzà diversos reportatges i una mostra de cinema esportiu, amb títols com Gran concurso hípico organisado pelo Sport Club do Pará 1911 O aviador Gino Sanfelice 1912 i Festival de natació i rem 1912 El 1916 s’incorporà a la productora creada pel seu germà Ricard, Royal…
Ramon Fernández Jurado
Historiografia catalana
Sindicalista, mestre i dietarista.
Vida i obra Els seus pares es traslladaren a Catalunya quan tenia quatre anys A dotze anys començà a introduir-se en els àmbits sindicalistes, primer com a bibliotecari afiliat de la CNT a Gràcia, i després com a membre del sindicat del Bloc Obrer i Camperol BOC S’exilià a París i posteriorment a Xile, durant més de disset anys En tornar, recuperà el contacte amb altres sindicalistes Es declarà defensor d’un catalanisme popular i integrador, tal com descriu en Diàlegs a Barcelona amb Juli Morera 1984 S’integrà al seu país de destí, on arribà fins i tot a ser mestre de català, sense oblidar…
Ramon Artigas Rigual
Natació
Nedador.
Especialista en distàncies llargues, nedà amb el Club Natació Atlètic durant els anys vint i trenta Fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1930, 1931 i de 1500 m lliure 1925-31 També guanyà el Campionat d’Espanya de 400 m lliure 1930, 1931, de 1500 m lliure 1925, 1926, 1927, 1930, 1931, 1932 i en la prova de 2000 m en mar lliure 1925, 1926, 1927, 1930, 1931, 1932 Participà en la prova de 4 × 200 m lliure en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, en què aconseguí un diploma olímpic per la setena posició en la final Baté un total de divuit rècords d’Espanya en les modalitats de 300 m, 400 m, 500…
Ramon de Perellós
Història
Cavaller.
Fill segon de Ramon de Perellós i de Sibilla i germà de Lluís Fou conseller i munter major de l’infant Alfons, acompanyà l’infant Joan a Sicília 1415 Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona Com a senyor d’Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna 1417 Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga 1419 Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l’alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi…
Ramón Barce Benito
Música
Compositor castellà.
Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà vers un…
,
Ramon de Perellós
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i escriptor.
Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina