Resultats de la cerca

Fenomen artístic i de vendes durant els anys setanta i vuitanta, és considerat el responsable del ressorgiment de la música tradicional irlandesa, encapçalant un prolífic moviment que acull bandes com Pentangle i Dubliners Començà a publicar discs l’any 1965 i inclogué en la seva evolució musical formes contemporànies com el pop mitjançant la collaboració amb altres artistes Els seus títols més destacables són Year of the French 1982, Another Country 1992, Santiago 1996, Tears of Stone 1999 i Live in Dublin 2005

Dependent del departament de presidència, fou designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània Del 1989 al 1999 atorgà anualment el Premi Internacional Catalunya a una personalitat destacades en els camps de la ciència, la cultura o els valors humans En fou el primer director l’escriptor Baltasar Porcel, fins el 2000, que el succeí en el càrrec Andreu Claret Fou refundat el 2002 amb el nom d' Institut Europeu de la Mediterrània

Fundà del Club Judo Terrassa els anys setanta, que tancà el 1995 Aquest any s’incorporà com a entrenador de judo al Club Natació Terrassa , on impulsà la secció i introduí l’ensenyament del karate, juntament amb la seva filla Anna Berenguer Es retirà el 2003 La Federació Catalana de Karate el guardonà amb la Medalla Extraordinària al mèrit esportiu 1991 Tingué una participació activa en els Jocs Olímpics de Barcelona com a responsable de l’àrea d’entrenament de judokes

Subtitulat “Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”, intentà mantenir el prestigi de l’antic Mirador Influït políticament pel PSUC, mantingué un eclecticisme en l’elecció dels collaboradors literaris El seu primer director fou Antoni Fuster i Valldeperes, i en els darrers números actuà com a responsable Manuel Valldeperes, redactor-fundador amb Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Lluís Montanyà, Joan Oliver, J Roure-Torrent i Manuel Serra i Moret Hi prestaren llur collaboració la majoria d’escriptors i de caricaturistes catalans del moment

Es formà inicialment a la ciutat de Lleida fins que el 1918 es traslladà a Barcelona, on estudià orgue amb Robert Goberna i composició amb A Cuscó, E Morera i A Massana Ingressà ben aviat al món radiofònic i fou responsable de l’àrea musical a les emissores de Ràdio Catalana, Ràdio Associació i Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona Gran divulgador del fet musical, és autor de música instrumental, música religiosa, cançons i sardanes Entre aquestes darreres cal destacar No em deixis sol

S’inicià al Joventut de Badalona 1958-62 i passà al Futbol Club Barcelona 1963-70 Fou el directiu responsable de la secció d’hoquei sobre patins del FC Barcelona 1976-80 Durant el seu mandat, amb Josep Lorente com a entrenador, l’equip guanyà quatre Lligues 1977-80, dues Copes del Rei 1978 1979, tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, dues Copes de les Nacions 1978, 1980 i una Supercopa d’Europa 1980 Rebé la insígnia d’or i brillants del club

Vinculat al Club Esportiu INEF de Barcelona des del 2008, participà en diversos torneigs internacionals en les modalitats de tamborí de sala, tamborí clàssic, tamborí de platja i tambourelli Guanyà la Lliga Catalana de tamborí 2012, 2013 juntament amb Ferran Badia, Marc Atanes, Sergi Andújar, Marc Satorra i Jordi Moncusí Participà en el primer Mundial de tamborí clàssic amb la selecció catalana Fou seleccionador català al primer Europeu de nacions 2011 i responsable de l’àmbit d’educació de la Federació Catalana de Tamborí des del 2010

El 1980 s’integrà a la Federació Catalana de Judo, on fou responsable de taekwondo i promogué la creació d’un estament propi que regulés aquest esport Fou l’impulsor i primer president de la Federació Catalana de Taekwondo 1987-90 També ocupà els càrrecs de vicepresident de la Federació Espanyola 1987-91 i vocal de la Federació Mundial 1986-95 de taekwondo Membre del Comitè Olímpic Espanyol 1987-95, exercí com a cap de la delegació espanyola de taekwondo en els Jocs Olímpics de Seül 1988

Especialitzat en medicina de l’educació física i l’esport 1993 És metge de l’esport al Consell Català de l’Esport Fou responsable mèdic dels equips olímpics de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern des del 1991, assessor mèdic de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya És integrant del comitè mèdic de la Federació Internacional d’Esquí Presidí la Societat Catalana de Medicina de l’Esport SCME des del 2006 fins el 2011

Per ordre de la fiscalia de Gant, és detingut a Bèlgica el gerent de la companyia Fogra, especialitzada en reciclatge d’olis usats, com a responsable de la crisi d’intoxicació per dioxines La hipòtesi de la fiscalia és que Fogra va barrejar accidentalment una partida d’oli amb un líquid refrigerant amb policlorobifenils PCB, una substància que degenera en dioxines També són deixats en llibertat els propietaris pare i fill de la companyia Verkest, l’elaboradora dels pinsos contaminats, de la qual és proveïdora Fogra