Resultats de la cerca
Es mostren 2079 resultats
Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs
© Universitat de Vic
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…
,
Berà
Urbanització
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Roda de Berà (Tarragonès), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials.
El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona segle IX, que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’arc de Berà
Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona
Societat creada l’any 1881 per tal de construir i explotar la línia directa de Madrid a Barcelona per Molina de Aragón, Calamocha, Montalbà, Utrillas i Casp; havia d’enllaçar Roda de Berà amb les línies del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona.
Fou promoguda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona en fou director Francesc Gumà i Ferran, director d’aquella companyia Construí el tram de Roda de Berà a Reus, que començà a funcionar el 1884 A causa de dificultats econòmiques, renuncià al projecte inicial i demanà la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp poc després es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França 1886
Lluís Gonzaga Jordà i Rossell
Música
Compositor i pedagog català.
Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El Arte Musical",…
Joan Colomer Casas
Curses de muntanya i d’orientació
Corredor de curses de muntanya.
Membre de la Unió Esportiva de Vic, es proclamà campió de Catalunya d’aquesta especialitat l’any 2004 També guanyà proves del Circuit Català de curses de muntanya, com ara la Cursa del Bandoler 2004 Entre el 2002 i el 2005 formà part de la selecció catalana de curses de muntanya, amb la qual es proclamà campió del món per equips 2005 Individualment, finalizà en dues ocasions en la quarta posició de la classificació general de la Copa del Món 2003, 2004 de l’especialitat
Lluís Gonzaga Jordà i Rossell
Música
Músic.
Estudià a Barcelona, on obtingué el primer premi de composició de l’Escola Municipal de Música 1887 El 1898 s’installà a Mèxic, on fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista “El Arte Musical” Escriví vint-i-dues sarsueles, estrenades a Mèxic, entre les quals es destaca Chin, Chun, Chan 1904, amb milers de representacions, que fou estrenada a Barcelona l’any 1906 Havent tornat, el 1916, fundà a Barcelona la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música Escriví músiques escèniques per a obres d’autors catalans El metge improvisat , Els bandolers
collar
Indústria tèxtil
Fer voltar la roda del collador del teler perquè la roda quedi tibant.
Sant Miquel de la Cerulla (Viacamp)
Art romànic
Aquesta església és al nord d’Estall, vora la carrerada, on es troben diverses masies, algunes amb capelles, que històricament formaren les quadres de Vallsegura i la Cerulla, aquesta última sota domini de la canònica de Roda Hi ha qui ha relacionat aquesta església amb l’església homònima de Viacamp, lliurada a Sant Vicenç de Roda l’any 1072 Un instrument del 1234 consigna la propietat dels delmes de la Cerulla a favor de la infermeria de Roda El 1308 les rendes dels homes de la Cerulla foren assignades al sagristà de Roda El 1619 el…
Santa Eulàlia de Paderniu (la Vall de Lierp)
Art romànic
El llogaret de Paderniu es localitza al damunt d’Eixea, als vessants meridionals del Turbó 1 180 m i a la capçalera del barranc homònim Es tenen referències de l’església des de l’any 1092, en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda amb les quartes episcopals de l’església de villa Paternini , cosa que confirmà el 1093 El 1198 Gombau de Camporrells, bisbe de Roda-Lleida, donà al refetor dels canonges de Roda els cinc diners anuals que li tributava l’església de Santa Eulàlia El 1255 l’església de Paderniu depenia de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina