Resultats de la cerca

Limita al nord amb Algirós, a l’est amb Poblats Marítims, al sud amb Quatre Carreres i a l’oest amb Pla del Real Està format pels barris d’Aiora, Albors, la Creu del Grau, Camí Fondo i Penya-Roja

Existeix en forma de glucòsid en l’arrel de la roja Hom l’obté sintèticament per oxidació de l’alitzarina i és emprat com a colorant per al cotó, en la tinció microscòpica i com a reactiu analític per al calci

Després de l’aixecament militar, surten des de Barcelona cap al front d’Aragó les columnes confederals de Durruti, d’Ortiz, Aguiluchos de la FAI i Roja i Negra, així com una columna del POUM i la Columna Carles Marx del PSUC

És situada a la vora de la mar Roja, a l’W de la Meca És el principal port del país i té aeroport internacional també és un dels principals centres industrials i comercials És la capital diplomàtica de l’Aràbia Saudita

Habita en esculleres fins als 30-50 m de profunditat i és propi de l’Atlàntic oriental, de la mar Roja i de la Mediterrània, en la qual hom el pesca tot l’any, especialment els mesos calorosos, amb ham, nansa o xarxa

Formà part del Futbol Club Barcelona i del Club d’Atletisme Linterna Roja Guanyà en cinc ocasions el Campionat de Catalunya en l’especialitat de disc 1961, 1968, 1969, 1971, 1973, i en tres ocasions en l’especialitat de pes 1963, 1964, 1965

President del govern 1892 i 1906, del consell nacional federal 1901 i del Comitè Internacional de la Creu Roja Proclamà la neutralitat de Suïssa a la Primera Guerra Mundial Fou president de la Confederació 1918-19 i president ad honorem de la Societat de Nacions

Net de l’emperador Enric IV, fou abat del monestir de Morimond i bisbe de Freising Assistí a la segona croada i fou conseller polític de Frederic I Barba-roja, el qual enaltí a Gesta Friderici imperatoris Escriví també Chronica sive historia de duabus civitatibus

Pivot procedent de l’Estrella Roja iugoslau, fou el primer jugador estranger que incorporà la secció d’handbol del FC Barcelona 1982-85, amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei 1983, 1984, 1985 Fou internacional amb la selecció iugoslava

Patrioter, triomfalista i d’una religiositat exaltada, publicà novelles, assaigs i poesia Lira de bronce 1901, Casta de hidalgos 1908, El amor de los amores 1910, Bajo el yugo de los bárbaros 1932, i Roja y gualda 1934 Fou membre de la Real Academia Española 1915