Resultats de la cerca
Es mostren 1062 resultats
Edith Irene Södergran
Literatura finlandesa
Literatura sueca
Poetessa finlandesa en llengua sueca.
Introductora de l’expressionisme en la literatura sueca, la seva obra tradueix, per reacció, la seva condició de dona encarada a la mort, posseïda per unes immenses ganes de viure, com es palesa a Dikter ‘Poemes’, 1916, Septemberlyran ‘La lira de setembre’, 1918 i Rosenaltaret ‘L’altar de roses’, 1919, d’un fort lirisme profètic
Carl Vilhelm August Strandberg
Literatura sueca
Poeta suec.
Intèrpret del patriotisme escandinau, amb el pseudònim de Talis Qualis publicà diversos poemes a l’estil d’ETegnér i dels poetes del grup Junges Deutschland, entre els quals es destaquen Vilda rosor ‘Roses silvestres’, 1848, Vaticinium , contra Rússia, etc En el seu recull Dikter ‘Poesies’, 1854-61 mostra una lírica més pura i calmada
Rafael Bennàsser de Bonnàber i Bisquerra de Gabellí
Història
Militar
Militar.
Passà a l’armada el 1777 Actuà de corsari participà en l’atac a Alger 1784, dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses Alt Empordà com a segon del duc de Gravina durant la guerra del Francès defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos 1797 Ascendí a brigadier el 1811
Alexandre Móra i Riera
Història
Mecenes.
Segon marquès de Casa Riera, títol que heretà 1881 del seu oncle Tomàs Felip Riera i Rosés Creà a Tànger les Escuelas Alfonso XIII i practicà la beneficència Residí habitualment a París, on reuní al seu entorn artistes i literats El 1913 fou creat gran d’Espanya Reneboda seva és la reina de Bèlgica Fabiola Mora y de Aragón
Lluís Garcia Rafanell
Atletisme
Atleta i metge esportiu.
Sempre a les ordres d’Octavi Rosés, assolí un títol català de salt de llargada a l’aire lliure 1983 i un en pista coberta 1985 També fou internacional amb la selecció estatal S’especialitzà en medicina esportiva i exercí de metge al Club Bàsquet Sant Josep de Girona 1990-2008 i al Girona Futbol Club 2008-10
Maria Emília Furnó i Monsech
Literatura catalana
Poeta.
Autora d’unes Nocions d’urbanitat i cortesia 1919 aparegudes a la revista L’Avenç Escriví els llibres de poesies Infantívoles 1928, Apunts del natural 1930, Flaires de roses i esplais , Hores de solitud 1931, Nadalenques , Visions 1933 i Gotes de rosada Collaborà a la revista “Cultura Domèstica” 1933 i escriví un llibret titulat Lliçons d’economia domèstica
Penardell
Monestir
Petit monestir (Santa Maria de Penardell) de donats i donades establert a l’església de Santa Maria del lloc de Penardell (esmentat ja el 882), al NW de Vilaüt, dins el municipi de Pau (Alt Empordà).
El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del s XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament
Grassa
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, situada al vessant meridional del Ròcavinhon.
Als voltants de la ciutat abunden els conreus de roses i altres flors, així com el de tarongers, amb la finalitat de proveir la indústria d’essències i de perfums, d’una gran tradició a la ciutat Té també producció d’oli d’oliva Pel seu clima, té una considerable activitat turisticoresidencial a l’hivern Hi ha el Musée Fragonard
Miquel Plana i Corcó
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador, grafista i pintor.
Inicialment exercí com a dibuixant i gravador Participà en alguns concursos i exposà amb el grup D’ara El 1972 s’introduí en l’edició de bibliòfil i d’aleshores ençà illustrà i edità nombrosos texts Dissenyà i estampà calendaris, carpetes de gravats, cartells, les populars roses de Sant Jordi i les nadales Deixà a la Biblioteca de Catalunya la seva obra gràfica
Plantagenet
Dinastia anglesa que regnà del 1154, amb Enric II, al 1485, amb Ricard III.
El nom li ve del comte Jofre V d’Anjou, dit Plantagenet perquè hom diu que tenia el costum de portar una branca de ginesta sobre la toca La dinastia dels Plantagenet s’escindí en dues branques la dels Lancaster i la dels York, rivals que provocaren la guerra de les Dues Roses Fou succeïda per la dinastia dels Tudor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina