Resultats de la cerca

Ha estat demostrat que no nasqué a Perpinyà com s’havia cregut Visqué a Metz, on fou deixeble de Joseph Valette de Montygny —un reconegut compositor de motets i música religiosa—, i posteriorment es traslladà a Nancy A vint-i-quatre anys obtingué un càrrec reial a Perpinyà, on escriví algunes obres per a flauta i la cantata Les Quatre Saisons , obres influïdes per la música popular catalana El 1724 s’installà definitivament a París, on, juntament amb Mondonville i Rameau, fou un dels músics més apreciats del seu temps Fou músic de la cort de la duquessa del Maine, a Sceaux, al sud de París…

Ha publicat assaigs Bonjour Monsieur Zola , 1954, poesia Le Colporteur , 1953 i, sobretot, novelles La nef des fous, 1947 Les lézards dans l’hortage , 1953 Quand la mer se retire , 1963, premi Goncourt Adieu la vie, adieu l’amour , 1977, etc Fou elegit membre de l’Académie Goncourt el 1969

Estudià música i cant a la seva ciutat natal i el 1953 debutà a Nancy amb La damnation de Faust , títol amb el qual es presentà a l’Òpera de París el 1958 Ocasionalment, ha interpretat papers per a soprano dramàtica, especialment el de Salomé Destacada intèrpret titular de Carmen , ha desenvolupat una intensa carrera a França i a l’estranger, especialment al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1960 Ha enregistrat per a la televisió a França, els Estats Units, l’Argentina i el Japó El seu repertori inclou títols de C Monteverdi La corona-tione di Poppea , H Berlioz, R Strauss, J Offenbach…

Vida Fill de pare editor i de mare pianista, molt aviat mostrà les seves grans aptituds musicals Abans de deu anys començà l’estudi del piano i a onze anys ja componia De primer estudià amb N Jelenkovskij, però per recomanació de MA Balakirev rebé classes particulars d’harmonia de N Rimskij-Korsakov El 1882 la seva Simfonia número 1 fou dirigida per aquest compositor a Moscou i per Balakirev a Sant Petersburg Visqué temporalment a Weimar 1884, on F Liszt escoltà la primera simfonia de Glazunov, a qui elogià, i també viatjà a Bayreuth Després anà a Espanya i al Marroc amb el…

Comte d’Ormesson, pertanyia a una de les famílies de l’aristocràcia francesa Fill d’ambaixador, s’educà a l’estranger i es llicencià en lletres i història a l’École Normale Supérieure de París Agregat de filosofia, durant molts anys compaginà el seu treball a la UNESCO, com a president del Consell Internacional de la Filosofia i les Ciències Humanes 1992-96, amb diferents càrrecs en ministeris del govern francès Fou director general de Le Figaro 1974-77 i, des del 1973, pertangué a l’Académie Française En la seva obra alternen records poetitzats de la seva vida, com Du cǒté de chez Jean 1959…

Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà, juntament amb…

Estudià enginyeria de ponts i camins, però començà a dedicar-se a la moda El 1945 anà a París, on treballà amb Balenciaga 1948 El 1959 s’establí pel seu compte i es dedicà al vestit de dona fins el 1973, que començà a presentar també vestits per a home El 1964 posà de moda la minifaldilla Les seves creacions són arquitecturades, de colors blancs o purs i a voltes de teixits enreixats Utilitzà abundantment materials sintètics, com el vinil, el plàstic i la licra En la seva trajectòria professional hi tingué un gran pes Coqueline Barrière, amb qui es casà el 1967 Des del 1970 conrea també el…

Fàbrica de nines

Fou començat per PhDelorme s XVI i acabat s XVII per Ade Cerceau, LLe Vau i ALe Nôtre Durant el Primer Imperi fou restaurat per ChPercier i PFFontaine, els quals construïren també l’arc del Carroussel El palau, incendiat el 1871, fou enderrocat el 1882 Només en resten el pavelló de Flora i el de Marsan, i a l’indret que ocupava hi ha els jardins de les Tulleries