Resultats de la cerca

Professor a Càller, Nàpols i Catània, fou fundador i director de la revista “Sophia” 1933 Pensador cristià, s’oposà a tot idealisme i immanentisme A més d’obres sobre Abelard 1929, l’escolàstic Guillem d’Auxerre 1929, el cartesianisme 1943 i Croce 1952, és autor de Critica dell’idealismo 1936, Metafisica dell’essere parziale 1942 i La tragicità del reale ovvero la malinconia delle cose 1964

Cofundador del Partito Popolare Italiano 1919, exercí d’advocat durant el feixisme Es reincorporà a la política en la clandestinitat 1941 i esdevingué un dels fundadors de la Democrazia Cristiana i del diari Il Popolo Diputat, ministre de correus i telecomunicacions 1945-47, de l’interior 1947-53 i 1960-62 i primer ministre i ministre de l’interior 1954-55, s’oposà a un acord amb els comunistes En 1958-79 ocupà un escó al Parlament Europeu, cambra que presidí en 1969-71

Coneixedor de moltes llengües orientals, centrà les seves recerques en l’estudi dels llibres litúrgics de les biblioteques de Roma, i publicà els més antics manuscrits litúrgics romans i gallicans coneguts Climent XI el promogué al cardenalat 1712 Les seves obres més importants foren reeditades en onze volums per AFVezzosi 1747-56 Fou beatificat per Pius VII 1803

Fou molt venerada al segle V Les actes del seu martiri, escrites al segle VI, són llegendàries La festa que l’Església Catòlica celebra assolí alguna importància a les comarques occidentals del Principat, on era considerada patrona de les dones Les cerimònies populars celebrades amb aquest motiu eren anomenades, sovint, festa de les dones Se celebra la festa el dia 5 de febrer

Presidí una ambaixada davant Atenes per a demanar ajut contra els siracusans Establert a Grècia, hi exercí com a sofista i influí sobre els oradors àtics i sobre Tucídides A l’obra Sobre la natura i el no-ésser sostenia la impossibilitat de coneixement i de comunicació de l’ésser Gòrgies és també el personatge central del diàleg homònim de Plató, on apareix més com a retòric que no pas com a filòsof

Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria generale dello…

Fill únic de l’infant Ferran , príncep titular de Morea, i de la seva primera muller, Isabel de Sabran Morta aquesta de sobrepart, el seu pare el confià al cronista Ramon Muntaner , que el portà a Perpinyà i el lliurà a la seva àvia, Esclarmunda de Foix , sota la protecció del rei Sanç I de Mallorca , oncle seu Mort aquest 1324, Jaume II de Catalunya-Aragó tractà d’impugnar el testament i d’apoderar-se del regne de Mallorca La intervenció del papa Joan XXII, que proposà serioses consultes jurídiques, evità una guerra El rei de Catalunya-Aragó acceptà la decisió que afavoria el jove rei, sota…

En la seva concepció materialista, l’ànima és el resultat de l’harmoniosa organització del cos, tal com la política ho és de la síntesi harmònica de democràcia, aristocràcia i monarquia Són obres seves Βίοέ ‘Ε ‘Vida de Grècia’, Γhέ περίοδοέ ‘Itineraris’ i Π ολιτεία Σπαρτιάτϖν ‘Constitució dels espartans’

Ha estudiat especialment la influència a Sardenya de l’art català Entre les seves nombroses obres es destaquen Primitivi spagnoli nella Pinacoteca di Cagliari 1941, Primi studi sulla storia della scultura del Rinascimento in Sardegna 1941, L’oreficeria nell’arte sarda 1937, La cattedrale d’Alghero e le chiese gotico-aragonesi della Sardegna 1946 , Studi sulla storia dell’architettura gotica in Sardegna 1950, Lineamenti di storia artistica 1952, La Sardegna romanica 1951, L’architettura del medioevo in Sardegna 1953

De llunyana ascendència catalana, es doctorà en dret i publicà, ultra estudis de filosofia i història del dret, estudis de teoria i història de l’art i sobre música Bellini i Wagner i l’estudi Dell’antica letteratura catalana 1878, que precedeix la vida de Jaume I traduïda de la Crònica de Muntaner D’interès purament divulgatiu, les fonts es limiten pràcticament a Raynouard, Joan Andrés, Sismondi i Cambouliu