Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
capmàs
Història del dret català
Mas principal entre els diversos masos, bordes, teneons o tenons ( tenedones
) o terres aglevades que un mateix pagès tenia per a un sol senyor.
canceller
Història
Funcionari que tenia cura de l’administració d’una escrivania, d’una corporació, a les ordres del qual hi havia els notaris i escrivans.
Ramon Muntaner i Jaume de Sarrià foren cancellers de la Companyia Catalana a Gallípoli
pols
Electrònica i informàtica
Senyal elèctric de durada finita, generalment breu, que presenta un augment del seu valor i una disminució posterior fins al valor que tenia inicialment.
Un pols de durada molt breu s'anomena impuls
cavallerís reial
Història
Oficial encarregat de l’establa reial, el qual tenia cura personal dels cavalls o les mules que cavalcava el rei i de llurs arreus.
Les Ordinacions de Pere III de Catalunya-Aragó 1344 preveien dos cavallerissos i un sotscavallerís reials, els quals estaven sota les ordres del majordom
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
Els grecs encunyaren, a més dels òbols, múltiples tetròbols, triòbols o hemidracmes, diòbols i trihemiòbols i divisors hemiòbols i tartemorions o quarts d’òbol, principalment
passi reial
Dret
Història del dret
Facultat que tenia l’estat per a examinar les disposicions de la Santa Seu i permetre o no que es publiquessin o es complissin.
Alcúdia de Castell de Castells
Parròquia
Antiga parròquia que comprenia, al s. XVI, l’actual terme municipal de Castell de Castells (Marina Alta); tenia com a annexos Bitla i Aialt.
caritater
Història
El qui en una comunitat religiosa, un capítol, una confraria, un municipi, etc, tenia al seu càrrec un hospici, obres de beneficència, etc; almoiner.
escriba
Judaisme
Des dels temps d’Esdres, el qui era versat en la Torà o llei de Moisès i tenia l’ofici d’interpretar les Escriptures.
Honoríficament rebia també el nom de rabí Amb la desaparició dels profetes, els escribes esdevingueren —com a grup del cos de doctors de la llei— caps espirituals i conductors del poble jueu Llur figura, a partir del Nou Testament i de l’actitud de Jesús envers ells, ha cristallitzat —juntament amb la dels doctors de la llei i dels fariseus la identificació amb els quals, tanmateix, ha d’ésser matisada— com a prototip de legalisme i, àdhuc, d’autosuficiència religiosa