Resultats de la cerca
Es mostren 1958 resultats
marquesat de Sant Antoni
Història
Títol concedit pel papa Pius X, el 1914, a Narcís Sicars i Salvadó, únic titular.
baronia d’Altet
Història
Títol concedit pel pretendent tradicionalista Carles VII al general Rafael Tristany (1814-99), únic titular.
comtat de Nebot
Història
Títol concedit el 1713 per l’emperador Carles VI a Rafael Rafael Nebot
, únic titular.
Lluís Vicent Gargallo
Música
Mestre de capella i compositor català.
Vida La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640 Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià Albereda, mestre…
Orquestra Simfònica de Madrid
Música
Formació orquestral fundada a Madrid l’any 1903 pels components de la Societat de Concerts i presentada en públic per primera vegada el 7 de febrer de 1904 sota la direcció d’Alonso Cordelás.
El 1905 Enrique Fernández Arbós n’esdevingué el director titular, càrrec que ocupà durant més de trenta anys Fernández Arbós marcà com a objectius de l’orquestra la renovació del repertori, el suport a la música espanyola i la creació de nou públic mitjançant els Concerts Populars, criteris que en continuen regint encara avui la línia d’actuació Succeïren Fernández Arbós C del Campo, JM Franco, E Jordá i V Spiteri, aquest darrer del 1958 al 1977 A més dels directors estatals més importats, han estat al capdvadant de la Simfònica de Madrid P Maag, P Steinberg, K Sanderling i K Penderecki,…
Francesc Marsà i Gómez
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels…
serra de Sant Amanç
Serra
Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1 845 m al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vent.
El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena s XI-XIV és possible que el nom de Sant Amanç correspongui al titular de la seva església Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església
Sant Romà (Santa Maria de Miralles)
Art romànic
Documentada el 1413, segurament té un origen romànic ja que el seu titular és antic És esmentada en aquest moment amb el nom de Florençola i més tard serà coneguda com Sant Romà de Françola Al segle XV era una simple capella de la parròquia de Santa Maria de Miralles, documentada des del segle XI L’any 1915 la parroquialitat del terme es traslladà a aquesta església
Pietro Gasparri
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat de prevere 1875 i doctorat en filosofia, teologia i dret canònic, ensenyà a Roma i a París Nomenat bisbe titular 1898, fou delegat apostòlic del Perú, Bolívia i l’Equador Com a cardenal secretari d’estat 1914-30 conclogué els pactes del Laterà 1929 És considerat l’artífex del Codi de dret canònic —el prologà i en publicà sis volums de fonts 1923-32—
Jordi Bosc i de Verí
Música
Orguener.
Construí l’orgue de la catedral, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma, el de la Capella Reial de Madrid, d’on fou nomenat orguener titular 1778 i el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món Publicà Reglas para la construcción de los órganos Construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina