Resultats de la cerca

Presenta parets molt verticals coronades per glaceres i neus perpètues La primera ascensió fou feta pel britànic Hartog el 1956

Estudià violí al Conservatori de Leipzig i a la Royal Academy of Music de Londres A dinou anys començà a tocar la viola animat per A Mackenzie, professor a la Royal Academy of Music, i aviat esdevingué un concertista de fama internacional El 1901 fou nomenat professor d’aquest instrument en aquell mateix centre Compositors com W Walton i RV Williams li dedicaren algunes obres El 1937 abandonà la carrera de solista per tal de dedicar-se exclusivament a la docència, activitat interrompuda només per concerts ocasionals Feu l’última aparició pública quan tenia vuitanta-set anys…

A nou anys inicià estudis amb P Blanch i quan en tenia onze, segons BS Saldoni, oferí diversos concerts de piano a Barcelona A partir de llavors degué començar a rebre classes de Jaume Biscarri, amb qui conegué la tècnica de H Herz i S Thalberg, i estudià harmonia amb G Balart Ja adolescent, començà a impartir classes de piano i a tocar en diferents cafès barcelonins Compongué la sarsuela Dramas de taberna , que fou estrenada al Teatre Odeón el 1862, i dues més, Armando el pescador 1867 i El ruego de una madre Escriví també música per a piano, per a cant i piano i algunes obres…

Considerat com un dels cantautors més importants d’Itàlia, cal buscar els orígens de la seva música en el jazz i el swing , i també en cantants francesos com Ch Aznavour i G Brassens De petit aprengué a tocar el piano i el vibràfon Entrà al món artístic component per a cantants italians de música pop, i no fou fins l’any 1974 que feu el seu primer disc Nostàlgia, tristesa, amors, desamors i sarcasme han estat la base de les seves cançons, que cantava amb veu ronca i a ritme de jazz , tarantella, tango, milonga i altres estils Entre els seus discos desta quen Paris Milonga 1981,…

Les seves cançons inconformistes no solament tingueren una gran importància a la França de la postguerra, sinó també en el moviment de la Nova Cançó i en cantautors catalans posteriors D’adolescent ja s’interessà per la poesia i la cançó L’any 1939 es traslladà a París per aprofundir l’obra de poetes com Mallarmé i Baudelaire Després de la Segona Guerra Mundial visqué en la pobresa, i creient que no arribaria a la talla dels poetes esmentats decidí dedicar-se a la cançó L’any 1952 començà a tocar la guitarra i a cantar pels cabarets de Montmartre temes com La mauvaise réputation…

Estudià i es formà musicalment amb Ramon Vilanova, que el tenia per un dels seus alumnes més destacats A quatre anys ja tocava el piano, i algunes fonts apunten que quan en tenia cinc també cantava El 1839, en les funcions de benefici per la mort de Vicenç Cuyàs, interpretà algunes obres al piano Pel que sembla, quan F Liszt feu uns concerts a Barcelona, el 1845, el pogué sentir tocar i fins i tot li donà algun consell Idèntiques notícies han arribat pel que fa a S Thalberg, que poc temps després actuà també a Barcelona És possible que Vilanova realitzés estudis a París -alguna…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec arquejat Els mànecs -cadascun dels quals sosté una corda- poden variar en nombre entre cinc i vuit, i la seva flexibilitat permet modificar la tensió de les cordes i, per tant, l’afinació Originari de les regions centrals i de l’oest del continent africà, aquest instrument és conegut amb una gran diversitat de noms, depenent de la regió on s’utilitza A Europa rep el nom de pluriarc, terme indicatiu dels diversos arcs musicals que participen d’una sola caixa de ressonància L’instrumentista fa servir una mena de didal o…

Als Països Catalans eren conegudes popularment amb el nom de monges de l’Ensenyança Aquest orde fou introduït a Barcelona el 1650, durant la guerra dels Segadors, gràcies a les gestions del jesuïta Guillem de Josa les religioses, procedents de la comunitat de Besiers, s’establiren definitivament, el 1655, a l’antic palau de l’arquebisbe de Tarragona a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona, amb l’autorització del lloctinent Pèire de Marca Enderrocada una part de l’antic convent en obrir el carrer de Ferran 1846, el 1885 passaren al carrer d’Aragó, a l’indret de l…