Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís…
números vermells
Economia
Expressió usada per a designar que un agent econòmic té pèrdues en la seva activitat.
Són el saldo creditor del compte de pèrdues i guanys
quadratriu
Matemàtiques
Corba usada en la quadratura d’altres corbes, com per exemple en la del cercle.
buc
Història
Militar
Protecció del bust o caixa del cos, usada pels guerrers als ss XIII i XIV.
Solia ésser de cuir, amb llaunes embotides
bota
Transports
Mesura de capacitat usada per a arquejar vaixells que equivalia a vuit o deu quintars.
llengüeta
Disseny i arts gràfiques
Ganiveta que forma part de l’eina usada pels enquadernadors per a retallar el paper.
llengot
Disseny i arts gràfiques
Peça en forma de prisma rectangular usada per a fer els blancs d’un motlle.
màscara
Electrònica i informàtica
Cadena usada per a extreure o per a seleccionar elements d’altres cadenes o bits.
Una classe formada per les obertures de màscara selecciona els elements corresponents a l’operand i l’altra classe en provoca el rebuig
y
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-cinquena lletra de l’alfabet català, anomenada i grega.
Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar la ploma, amb la qual cosa…
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…