Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Arnaldo de Sousa Dantas da Gama
Literatura
Novel·lista portuguès.
Conreà la narració històrica de to nacionalista, a la manera romàntica O sargento-mor de Vilar 1863, O segredo do abade 1864 i O filho do Baldaia 1866
bosc del Martorell
Sector o indret
Indret dels municipis de Castellbell i el Vilar i Marganell (Bages).
Lluís Cucurella
Arts decoratives
Argenter.
És autor d’una creu d’argent, conservada al museu de Vic, i, possiblement, de la creu del Vilar, de Castellbell 1599, prototip de les creus del segle XVII
Langobard
Història
Història del dret
Jutge que actuava ja des del temps del comte Salomó d’Urgell i Cerdanya, que continuà sota els comtes MiróI el Vell de Cerdanya i GuifreI de Barcelona el 886.
Sembla que tenia béns aprisiats i repoblats per ell al Ripollès, puix que consten un vilar del seu nom a la vall de Sant Joan i unes cases a Llaié
Rosa Coll Llach
Golf
Dirigent de golf.
Fundadora, juntament amb el seu marit, Baltasar Parera Vilar, del Golf Platja de Pals, en promogué la construcció l’any 1961 i n’assumí la presidència entre el 1975 i el 2002
Culla
Culla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la zona muntanyosa meridional de la comarca, en contacte amb l’Alcalatén (amb el qual limita pel riu de Montlleó, profundament engorjat gairebé fins a la seva confluència amb la rambla Carbonera) i amb la Plana Alta (de la qual és separat per aquesta rambla).
Al nord el separen dels termes de Benassal i d’Albocàsser el riu Sec, la serra de Sant Cristòfol i la mateixa rambla Carbonera resten quasi inclosos dins el seu territori els termes de la Torre d’en Besora i de Vilar de Canes i el sector de Meanes del d’Atzeneta Les principals alineacions són les serres d’Espareguera 1 082 m alt i de Montardí, a l’est, que separen la vall de la rambla Carbonera de la resta del municipi, i la serra de Sant Cristòfol 1 111 m alt i la serra de Culla 1 121 m alt, al nord Més de dues terceres parts del territori són terreny forestal, en part de propietat comunal L…
Sant Climent de Cods (Areny de Noguera)
Art romànic
El vilar de Cods era emplaçat vora l’actual pilaret de Sant Climent El capbreu de Santa Maria d’Iscles ara de Puiasons de vers el 1070 menciona propietats d’aquesta església i dels habitants del llogaret
Església de Recons (Tor-la-ribera)
Art romànic
El vilar Recones o Harrecones estigué relacionat d’antuvi amb el monestir de Santa Maria d’Ovarra El trobem esmentat en la falsa carta fundacional del comte Bernat Vers l’any 960 Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra aquesta villa El 1006 Eldiberta, vídua d’Asner, amb la seva família, va vendre el patrimoni alodial que tenia a Recons, “ in valle Ripacurcenses ” L’any 1007 Galí, nebot d’Eldiberta, donà a Ovarra tot l’alou del vilar, excepte una vinya al lloc dit Sudue poc després, Dacó, fill de Galí, hi confirmà la part de l’herència, excepte el…
la Vinyeta
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), situada al peu de la serra de Curull.
Pertanyia a l’antic domini de Curull i de la Vola Té prop seu una capella del Roser 1775, avui sense culte Proper al mas hi ha l’antic casal del Vilar, conegut popularment pel castell de la Vinyeta
Sisteró
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió.
L’antiga església parroquial Santa Maria de Sisteró o Santa Maria del Bell Vilar, dependent després de la de Pelagalls, és als afores i es venera la Mare de Déu de Bellvilar Fou renovada vers el 1752 Té una portalada amb grans dovelles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina