Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
Guillem Ramon de Montcada i d’Alagón-Espés-Castre
Història
Quart marquès d’Aitona, gran d’Espanya, marquès de la Pobla de Castre, comte d’Osona i vescomte de Cabrera, de Bas i d’Illa.
Fill i hereu de Francesc II de Montcada i de Montcada Virrei de Galícia, lloctinent general de Catalunya per Felip III 1647-52 i cap de l’exèrcit per recuperar el Principat de l’ocupació francesa El 1642 li fou confiscat el vescomtat d’Illa, però li fou retornat poc després Membre del consell de regència de Carles II Autor de Discurso militar Propónense algunos inconvenientes de la milicia València, 1653 i, amb pseudònim, d’un tractat De la oración Madrid, 1655 deixà algunes obres històriques inèdites
Josep Manno i Díaz
Historiografia
Història del dret
Historiador i home de lleis.
Fill d’un comandant del port de l’Alguer Estudià al collegi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis Fou secretari, especialment per als afers sards, del virrei Carlo Felice Publicà 1825-27 a Torí la seva extensa Storia di Sardegna En casar-se 1833, el rei Carlo Alberto li concedí el títol de baró Fou repetidament president del senat contribuí a la recopilació de lleis i a la distensió del feudalisme Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria
Ramon d’Olmera i d’Alemany, comanador de Vilafranca del Penedès i de Tortosa (1614-1617)
El 22 de juliol de l’any 1614, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ramon d’Olmera i d’Alemany Segle XVI – Barcelona 1616, comanador de Vilafranca del Penedès i de Tortosa de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Alexandre d’Alentorn i de Botella, senyor de Seró diputat reial Maties Joan Tomàs, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Joan Pelegrí, cambrer d’Arles oïdor militar Ramon d’Olmera i de Sarrovira, donzell de Girona oïdor reial Pere Antoni Vinyola, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona El diputat…
Hug de Montcada i de Cardona
Història
Literatura catalana
Militar
Militar i poeta.
Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…
Amaiur
Castell
Castell situat a la vall de Baztan, Navarra, actualment en ruïnes.
Fou un dels darrers bastions de resistència navarresa contra la dominació dels reis de Castella i d’Aragó Recuperat per Enric II, rei de Navarra, a la tardor del 1521, en fou encomanada la defensa a l’alcaid Jaime Velaz de Medrano i a un grup d’agramontesos, entre ells dos germans de Francesc Xavier Assetjat per les tropes de Carles I, manades pel virrei de Navarra Francisco López de Zúñiga, comte de Miranda del Castañar, i el comte de Lerín Luis de Beaumont, principal cap beaumontès, es reté el juny del 1522
Chapultepec
Parc urbà
Turó rocallós a l’oest de la ciutat de Mèxic.
Abans de la conquesta hi hagué una ciutat tolteca, ocupada després pels asteques el 1435 el rei Itzcoalt dedicà l’indret a lloc d’esbarjo de Tenochtitlán El virrei Bernardo de Gálvez hi féu construir un palau 1785, que reformà l’emperador Maximilià 1866 Es convertí en residència d’estiu dels presidents de la república, i el 1937 fou convertit en museu El 1945 hi fou signada l' acta de Chapultepec per la conferència panamericana, on s’afirmava la solidaritat dels signants i la no-acceptació d’ingerències de països aliens al continent
Antoni Gual i Sanglada
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción
castell de Voltrera
Castell
Antic castell del municipi d’Abrera (Baix Llobregat), a l’esquerra del Llobregat, enlairat uns 2 km al N de Santa Maria de Vilalba.
És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre
Mariano Accardo
Filosofia
Dret
Humanista i jurista sicilià.
Fou secretari del virrei de Sicília Hug de Montcada, a qui acompanyà el 1516 a Brusselles en aquest viatge tingué ocasió de conèixer Erasme i Guillaume Budé Fou després secretari del bisbe de Cefalù Rinaldo Montuori, cridat a la cort de Castella per Carles V Meresqué els elogis d’Erasme i de Lucio Marineo, amb els quals tingué relació epistolar Reedità i prologà la versió llatina de Joan Baró del Llibre dels proverbis de Ramon Llull Venècia 1507 i també la Disputatio eremitae et Raimundi del mateix autor Venècia 1507
Manuel Abad y Queipo
Cristianisme
Bisbe.
De jove anà a Guatemala i, després, a Mèxic, on fou elegit bisbe de Michoacán 1810 A causa de la seva defensa dels interessos de la colònia , el virrei l’obligà, vers el 1814, a retornar a Espanya Ferran VII el nomenà ministre de gràcia i justícia, càrrec que ocupà poc temps, car fou empresonat per la Inquisició El 1820 fou alliberat pels constitucionals i nomenat bisbe de Tortosa això motivà que el 1824 fos reclòs de nou en un convent, el de Santa María de la Sisla, on morí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina