Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Manuel Goded Llopis

Manuel Goded i LLopis
© Fototeca.cat
Militar
Militar.
Ingressà a l’Academia de Infantería el 1896, i el 1925, després d’intervenir en el desembarcament d’Alhucemas Marroc, fou ascendit a general Implicat en l’aixecament de Sanjurjo per l’agost del 1932, posteriorment Gil Robles el nomenà director general d’aeronàutica, inspector general d’aviació militar i magistrat de la sala sisena del Tribunal Suprem Pel febrer del 1936 fou designat comandant militar de les Balears Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí i convencé Mola encarregar-se…
Fructuós
Cristianisme
Bisbe de Tarragona, cremat viu amb els seus diaques Auguri i Eulogi.
Cap d’una comunitat ja ben organitzada, és descrit a les actes del martiri com un home serè i afable, molt estimat de creients i pagans Els sis dies que passà a la presó estigué voltat de germans La seva resposta a Fèlix, un soldat cristià que, camí de l’amfiteatre on hom bastí posteriorment, en època paleocristiana, una basílica, li demanava que es recordés d’ell, es féu famosa “Em cal tenir al pensament l’Església Catòlica, de llevant fins a ponent” Morí pregant i consolant els germans Les actes eren llegides en algunes esglésies durant les celebracions litúrgiques Sant Agustí predicà un…
Bonaventura Frígola i Frígola
Música
Compositor i violinista.
Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de DFE Auber Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries El 1858 marxà a Le Havre, on li…
,
Folquet de Marsella
Literatura
Trobador provençal.
Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet , és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres La seva obra poètica dinou composicions evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica exposa els conceptes més típics de la fin'amor , o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sillogismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida Era un mercader ric que es…
Josep Manuel Casas i Torres
Geografia
Geògraf.
Estudià filosofia i lletres i dret a València Catedràtic de geografia a Saragossa 1944, hi creà una escola de geografia i hi fundà el primer departament de geografia aplicada de l’Estat espanyol, i la primera llicenciatura de geografia independent de la d’història Fou vicedirector de l’Instituto de Estudios Pirenaicos —des d’on dirigí la part de geografia de la revista Pirineos — i de l’Instituto Juan Sebastián Elcano CISC Fou catedràtic de geografia a la Universitat de Madrid 1965-85 i director de l’Instituto de Geografía Aplicada del CSIC i de la revista Geographica , amb finalitat docent,…
Giacomo Girolamo Casanova
Giacomo Girolamo Casanova en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i aventurer venecià.
Interrompé successivament les carreres eclesiàstica i militar i menà una vida desordenada i accidentada Reclòs a la presó anomenada dels Ploms de Venècia, acusat de pràctiques ocultistes 1755, aconseguí una espectacular evasió, que narrà a la Histoire de ma fuite 1787-88 Viatjà per tot Europa —fou empresonat a la Ciutadella de Barcelona 1768 pel comte de Ricla, capità general de Catalunya— i conegué els personatges i ambients més refinats de l’època Home típic de la illustració setcentista, epicuri i racionalista, és recordat sobretot, i injustament, per la varietat de les seves aventures…
Josep Oriol
Cristianisme
Eclesiàstic.
El seu pare Joan, velluter d’ofici, morí quan ell tenia un any i la seva mare, Gertrudis, es tornà a casar amb Domènec Pujolar, qui li feu de pare Escolà de l’església del Pi, a Barcelona, la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera 1665-75 i es doctorà en teologia El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d’hebreu El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic Fou preceptor, en 1677-86, dels fills de la família Gasneri Exercí de sacerdot a l’església de Sant Felip Neri El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l’altar de sant…
Jan Hus
Cristianisme
Teòleg i predicador txec.
Rector de la Universitat de Praga 1402-14, predicà en llengua txeca a la capella de Betlem, i fou també predicador sinodal 1405-07 La seva predicació defensà tant la reforma de vida, principalment de la clerecia, la qual criticà durament, com el poble txec, enfront del predomini alemany i romà Ell fou qui dotà la llengua txeca d’ortografia De ortographia bohemica , 1406 i en defensà l’ús a la predicació i en el cant religiós En part féu seves les doctrines de l’anglès John Wycliffe, i quan Alexandre V les condemnà 1409 s’enfrontà a l’arquebisbe de Praga, Sbinco, el qual l’excomunicà El 1412…
Guifré II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga (1003-35).
Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser en relació amb l’erecció…
Josep Quirante Pineda
Futbol
Futbolista, entrenador i atleta.
Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols Guanyà una Copa d’Espanya 1910, una Copa Macaya 1902, una Copa Barcelona 1903, quatre Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1910, 1911 El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola Al principi del 1912 fou expulsat del Barcelona en…