Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Sarrià
La casa de la vila de Sarrià
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial ( sarrianencs
) de Barcelona, i antic municipi del pla de Barcelona, annexat a la ciutat el 1921.
Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…
Pira
Pira
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció SW i…
Xelva
Xelva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són…
Càller
Ciutat
Capital de la província homònima i de la regió autònoma de Sardenya, Itàlia.
És situada a la desembocadura del Flumini Mannu, vora el golf de Càller De clima temperat i sec, és el centre administratiu, econòmic i cultural de l’illa Les indústries principals són la química, l’alimentària, la construcció de vaixells i la fabricació de ciment i maquinària Altres recursos són l’explotació de la sal i la pesca El port, molt actiu, exporta sal, suro, pells, formatge, minerals i vi Té aeroport internacional És el centre comercial de tota la Sardenya central i meridional Centre d’ensenyament superior Università di Cagliari, fundada el 1606, restaurada el 1764 i reformada el…
monestir de Breda

Pati interior de la casa abacial de l’antic monestir de Sant Salvador de Breda
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Salvador de Breda) situada a l’actual vila de Breda (Selva), que s’anà formant al seu voltant.
L’edifici De tot el conjunt monàstic es conserven l’església, gòtica, el campanar, l’ala nord del claustre i diverses construccions que queden delimitades per la plaça de l’església i el carrer del convent De la primera etapa altmedieval sols ens han arribat la magnífica torre romànica llombarda del campanar, únic vestigi de l’església consagrada el 1068, i un porxo del claustre construït posteriorment La primitiva església tenia, probablement, tres absis amb altar dedicats a sant Salvador, sant Benet i sant Miquel, i al costat nord hi havia el campanar adossat Aquest, comparable als de Sant…
servei militar
Militar
Sistema de prestació personal per a nodrir les institucions militars.
Durant la història ha tingut diferents organitzacions A Europa, quan els estats nacionals no podien completar els seus exèrcits mercenaris, recorrien a les lleves o a les quintes per aconseguir soldats La Revolució Francesa posà fi a aquesta situació en considerar el servei militar una obligació fonamental de tots els ciutadans Els partidaris de l’Antic Règim, d’altra banda, preferien que els exèrcits fossin mercenaris i fins i tot estrangers al servei de l’Estat Aquesta polèmica transcorregué al llarg d’un segle formant part de la lluita per constituir l’estat liberal El triomf de la…
Puigverd d’Agramunt

Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…
energia eòlica
Parc eòlic del cap de Villano, a la mar Atlàntica, província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia energètica
Energia
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…
cítric

Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
camí
Construcció i obres públiques
Via rural, natural o construïda.
Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que consistia, sembla, sobretot en…