Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
Eivissa: fenícia i púnica
Actualment i de manera gairebé general s'accepta la divisió històrica de l'Eivissa fenício-púnica en tres fases que, a grans trets, s'han fet correspondre amb les èpoques arcaica, clàssica i hellenística del món grec Per bé que còmoda, aquesta periodització més aviat convencional no respon del tot, en estricta ciència, a la realitat puntual illenca Establiment fenici de sa Caleta, Eivissa, ~630-580 aC JR L'etapa més antiga es defineix avui mitjançant un establiment cabdal i de descoberta molt recent, el de sa Caleta Es tracta d'una installació de considerable superfície no menys de quatre…
Son Real
Possessió rústica, en la major part propietat del Govern de les Illes Balears, prop de Can Picafort, situada al municipi de Santa Margalida, a Mallorca.
Dins els seus límits també hi ha la necròpolis de Son Real , una de les més grans de l’illa El 1991 el Parlament de les Illes Balears declarà la zona Àrea Natural d’Especial Interès pels seus valors naturals, etnològics i arqueològics Originalment la seva extensió superava les 1000 hectàrees, després se’n segregà la propietat contigua des Ravellar a l’Est El 2002 el Govern Balear adquirí la major part de la finca 379,5 ha amb els fons recaptats amb l’ecotaxa, un impost sobre el turisme La part de…
punta des Patró
Talaiot
Jaciment arqueològic
Santuari talaiòtic del terme municipal de Santa Margalida (Mallorca).
És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari L’ús d’aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del s VI aC La proximitat de les…
Bocchorum
Ciutat
Ciutat antiga del nord de Mallorca, entre Pollença i el Port de Pollença (on és conservat el topònim Bòquer).
En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats D’origen preromà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una…
port d’Addaia

Vista general del port d'Addaia
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Cala
Cala de la costa septentrional de Menorca, al límit dels municipis de Maó i des Mercadal, consistent en una veta d’aigua, de poca profunditat, de 3,5 km de longitud.
Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia , les anomenades s’Estany i cala Molí Les illes d’Addaia —les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues— tanquen el port pel NE davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha la caseria estiuenca de na Macaret Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou , a la banda de Maó, i d' Addaia , a la des Mercadal A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la…
illes Cook

Rarotonga (illes Cook)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag del Pacífic sud, de quinze illes, que constitueix un estat associat a Nova Zelanda.
Hi ha dos grups d’illes, les del Nord 25,5 km 2 , d’origen corallí Manihiki, Penrhyn o Tongareva, Pukapuka, Rakahanga, Nassau, Palmerston i Suwarrow , i les del Sud 211,1 km 2 , d’origen volcànic Rarotonga , Aitutaki , Mangaia, Atiu, Mauke, Mitiaro, Manuae i Takutea, que són les més densament poblades El clima és tropical monsònic la temperatura mitjana és de 23,6°C, i la pluviositat anual oscilla entre 2000 i 3000 mm La principal activitat econòmica és l’agricultura taronges, copra, tomàquets, bé que darrerament s’hi desenvolupa la indústria La capital…
anglicisme
Lingüística i sociolingüística
Mot anglès (o el seu calc semàntic) incorporat en una altra llengua.
L’alt nivell demogràfic d’angloparlants, l’expansió comercial, política i científica del món anglosaxó, l’activitat de les agències de premsa, la profusió d’esports arrelats entre els anglosaxons, etc, han determinat la introducció d’un bon nombre d’anglicismes en les principals llengües de cultura occidentals vagó, tramvia, futbol, basquetbol, interviu, repòrter, iot, míting, líder, bistec, rosbif, confort , etc És possible que sorge , soldat sentit despectiu, home dolent, sigui un préstec directe provinent de soldier a causa dels contactes militars amb els…
Ramon de Perellós
Història
Veguer de Conflent (1351-53), sobrecoc i uixer d’armes del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Fill de Ramon de Perellós Fou enviat a Anglaterra, i a Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera 1354 Casat amb Isabel de Rovenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa 1357 després el rei li vengué la jurisdicció 1356 i la seva cunyada Esclarmunda de Rovenac, hereva d’Isabel morta ~1378, li cedí tots els seus drets 1383 Fou castellà de Rodés 1359, confirmat a…
Leóndios Makheras
Historiografia
Política
Historiador i diplomàtic xipriota.
Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement…
Josep Manuel Pagan i Santamaría
Música
Músic, compositor, pianista i sonoterapeuta.
Format als conservatoris de Madrid i Barcelona, ha treballat bàsicament per al cinema, la televisió i el teatre musical Ha collaborat amb la companyia de dansa Roseland, amb el clown Tortell Poltrona i ha signat les bandes sonores de films com Lola 1985 i Angoixa 1986, de Bigas Luna La senyora 1987, de Jordi Cadena L’illa de l’holandès 2001, de Sigfrid Monleón Tic-Tac 1997, de Rosa Vergés, i dos films d’Agustí Villaronga, Aro Tolbukhin 2002 i Pa Negre 2010, premi Gaudí a la millor música original A partir del 1998 començà a investigar i…