Resultats de la cerca

Davanter format al CP Voltregà, amb el qual desenvolupà gairebé tota la seva carrera esportiva Guanyà una Lliga Catalana 1990 i fou dues vegades subcampió de la Recopa d’Europa 1992, 1994 i tres de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 La temporada 1995-96 fitxà pel CE Noia, i es retirà Formà part de la selecció espanyola i fou preseleccionat per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 2010 tornà al CP Voltregà com a membre de la junta directiva

S’inicià al club universitari Yuri, que més tard convergiria amb el club Can Salvi, on exercí de president 1974-78 Fou secretari general de la Federació Catalana de Hockey 1976-84, vicepresident 1985-92 i president 1993-2001 També fou membre del Consell Directiu de la Federació Espanyola 1988-2002, del Comitè d’Entrenadors de la Federació Internacional 1980-94 i president del Comitè d’Àrbitres d’aquesta última des del 2005 Assumí el càrrec de director de competicions als Jocs Panamericans de Caracas 1983, a la Copa d’Europa 1987, 1999 i al Trofeu BMW Amstelveen 1990 Intervingué com a oficial…

Format al planter del Real Madrid, amb el qual debutà en la màxima categoria, fou traspassat al Club Gimnàstic de Tarragona 2006-07 Amb el Nàstic disputà 34 partits i marcà 11 gols, però l’equip baixà a segona divisió Ha estat internacional en totes les categories inferiors

Membre del Club Tennis Taula Bagà, fou campió d’Espanya individual en les categories infantil 1985 i juvenil 1987, i per equips juvenil i sènior 1988 També fou entrenador i president del club

Disputà el Campionat del Món 1927, on quedà cinquè Fou fundador i primer president del Club de Billar Barcelona 1928 Presidí la Federació Catalana de Billar 1929-49 i, posteriorment, en fou vicepresident També escriví llibres relacionats amb el billar, com La quimera del marfil 1942

Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes 1905-12, però també publicà Sesdek shakproblemoj 1909 –una collecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez 1913 D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats El 1930 rebé un homenatge al Club d’Escacs Barcelona, que el…

Durant els anys cinquanta jugà al Futbol Club Barcelona i després ho feu al Poble Nou Després de retirar-se, també feu d’entrenador en el FC Barcelona i el Sagrada Família de Terrassa, i els anys vuitanta entrà a la Federació Espanyola de Patinatge com a responsable de material El seu fill, Jordi Martí Masdeu, fou un destacat àrbitre

S’inicià al Centre Parroquial Canonge Rodó del barri de Sant Martí de Provençals i, el 1949, obtingué la primera llicència amb el CC Leridano El 1952 passà al Club de 7 a 9 i, posteriorment, jugà a l’Oasis i al Mayda Fou campió d’Espanya individual 1957, 1964, 1965, de dobles 1958 i per equips amb tres clubs diferents el de 7 a 9 1953, 1955, l’Oasis 1957 i el Mayda 1965, 1966, 1967, 1969, 1970, 1972 També guanyà la Lliga amb el Mayda 1971, 1972 En els Campionats de Catalunya, guanyà set títols quatre d’individuals 1957, 1959, 1960, 1961 i tres per equips 1953, 1955, 1957 Participà en quatre…

Membre del Club de 7 a 9, disputà l’European Cup Teams 1974 i els Campionats d’Europa 1977 i del Món 1983 amb la selecció espanyola Com a director del Bowling Pedralbes, afavorí l’organització de competicions, juntament amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, com ara el Trofeu Ciutat de Barcelona de Bowling, del qual fou impulsor, i fomentà la competició d’alt nivell esportiu Ha format molts dels jugadors que integren l’elit del bowling català, com Montserrat Badia, Lluís Montfort Rifé i Sandra Torrents, entre d’altres

Membre del Club Natació Barceloneta, assolí el Campionat de Catalunya de gran fons en guanyar la Travessia del Port de Barcelona 1986 En waterpolo, fou doble campió del món júnior 1983, 1987 Durant el període 1985-89 jugà 98 partits amb la selecció estatal i participà en una Copa del Món 1987, un Campionat d’Europa 1987, uns Jocs Mediterranis 1987, on fou subcampió i en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1988 i l’extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola 1983, 1987