Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Barcelona, i fou professor de teologia al de Tarragona Empresonat el 1861 pels seus escrits polèmics en matèria de religió, passà a Granada, on es llicencià en teologia 1886 Aquell mateix any obtingué una canongia magistral al Sacromonte i fundà, a Granada, associacions, un collegi i un institut religiós femení, tot sota el nom de Crist Rei Hom li féu el procés de beatificació entre el 1950 i el 1955

Fou president del Club Ciclista Tarragona 1963-76 Sota el seu mandat, el club organitzà diverses curses prèvies als Jocs Olímpics de Tòquio 1964, dins la Setmana de la Joventut El 1965 creà el premi San Fernando i el Trofeu Boscos per a categoria juvenil També creà el Trofeu Ciutat de Tarragona, el Trofeu Magrinyà i el Gran Premi Santa Tecla, i mantingué la disputa del Trofeu Cases Comercials Reforçà l’equip de competició

El 1984 obtingué el títol d’entrenador de màxim nivell i començà a dirigir la secció de tennis de taula del Foment Deportiu Cassanenc L’any 2005 pujà l’equip femení a la màxima categoria estatal i el 2007 es classificà per jugar competició europea Copa ETTU Sota la seva direcció els jugadors i equips del Cassanenc aconseguiren diversos títols catalans i estatals, en els quals destacaren Sònia Badosa, Anna Badosa i Elisabet Granados

Com a secretari d’estat a les colònies 1866-67 promogué la llei British North America Bill de què derivà la creació del Dominion del Canadà 1867 Posteriorment, des del mateix càrrec 1874-78, intentà de crear al sud d’Àfrica un estat federal sota control anglès En 1885-86, com a lloctinent d’Irlanda, entrà en negociacions amb el polític irlandès Parnell, la qual cosa li valgué dures crítiques d’Anglaterra

Fill de Fortuny Iñíguez i besnet i hereu de Fortuny I, el qual succeí probablement essent molt jove, en abdicar aquest Sembla que fou el darrer rei de la dinastia Ènnega , sota la regència del besoncle Íñigo Garcés, i que fou deposat, juntament amb el regent, pel comte Ramon I de Pallars, amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries al lloc seu fou exaltat el seu nebot, primer sobirà de la dinastia Ximena

Arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya CASC anuncien la localització, sota les aigües properes a les illes Formigues Baix Empordà de les restes d’un vaixell del segle I aC dedicat al comerç de vi, el més antic conegut a Catalunya Descobert el 1958, se’n va perdre el parador als anys vuitanta El temporal Gloria gener de 2020 va fer aflorar algunes restes del vaixell gràcies a les quals s’ha redescobert

El nadó ha d’adaptar-se al nou ambient que l’envolta després d’haver romàs uns nou mesos en el si matern, aïllat de l’exterior El període immediat al naixement és crític, perquè es pot fer palès si l’infant pateix d’algun trastorn que encara es pugui corregir, per a evitar les conseqüències posteriors Per aquesta raó, actualment es considera molt important que el nadó estigui sota control mèdic

Situada en una vasta plana, és nus de comunicacions i té conreus d’albercocs i d’opi A l’antiguitat formà part de l’imperi hitita Nucli important a l’època romana, fou capital de l’Armènia sota Dioclecià I Destruïda per Cosroes I el 577 i reedificada pels àrabs el 756, fou possessió dels croats 1097-99 fins que caigué en poder dels turcs 1102, que la incorporaren al soldanat d’Iconi

És situada a la vora del golf de Canea , a la costa septentrional de l’illa de Creta Exporta a través del seu port els productes de la regió oli, vi, cítrics Té aeroport Correspon a l’antiga Cydonia, conquerida el 1204 i fortificada el 1252 pels venecians, que li donaren el nom actual restà sota llur domini fins a la conquesta otomana 1646 Des del 1841 és la capital de l’illa de Creta

Té el seu origen a la sortida del pantà de l’Arròs, i discorre en direcció N-SE pel sector oriental del municipi A prop de l’indret de lo Toll de Montagut, rep per l’esquerra les aigües de la séquia dels Reguers Al seu pas sota la N-II, a uns 500 m del Segre, convergeix amb la séquia Major, punt on comencen la séquia de la Noguera i el torrent d’Alcarràs