Resultats de la cerca

Cursà la carrera d’advocat a València i estudis artístics a l’escola de Llotja, de Barcelona, i amb el pintor Antoni Ferran, a València Realitzà una sèrie de sis quadres de la vida de sant Elies, per al convent dels carmelitans de Barcelona, destruït el 1835, i un retaule de la Soledat, del monestir de Santa Clara de Manresa Autor de Curso completo de diseño y pintura en sus tres principales ramos de óleo, temple y fresco Barcelona, 1837

S'inicià a vint anys a Terrassa i després cursà estudis a la Llotja de Barcelona 1886-92 Pintà paisatges minuciosos i naïfs i no es donà a conèixer a un públic ampli fins que fou descobert per Rafael Benet vers el 1925 Fou aleshores quan exposà a Barcelona dividint l’opinió entre els partidaris i els adversaris de la licitud de l’ingenuisme El 1934 i el 1935 concorregué, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera de Barcelona

Professor a Berlín 1884-1914 i a Estrasburg Analitzà les formes de socialització i insistí en la vida com a categoria metafísica Entre les seves obres cal destacar Über soziale Differenzierung ‘Sobre la diferenciació social’, 1890, Die Probleme der Geschichtsphilosophie ‘Problemes de la filosofia de la història’, 1892, Soziologie Untersuchungen über die Formen der Vergesellschaftung ‘Sociologia Estudis sobre les formes de socialització’, 1908, Hauptprobleme der Philosophie ‘Problemes fonamentals de la filosofia’, 1910 i Lebensanschauung ‘La intuïció de la vida’, 1918

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

És considerat com un gran coneixedor de la geografia física i humana de l’Amèrica Central, en particular Guatemala i Mèxic Visità també, per als seus estudis de vulcanologia, l’àrea mediterrània i les Canàries, i, en l’aspecte purament geogràfic, molts països del continent sud-americà Professor a Tübingen i Estrasburg, escriví Grundriss der physikalischen Geographie von Guatemala ‘Resum de la geografia física de Guatemala’, 1894, Wirtschaftsgeographie von Mexico ‘Geografia econòmica de Mèxic’, 1908, Die Tropen ‘Els tròpics’, 1927

Professor universitari a Roma 1934-71 i membre de l’Academia dei Lincei 1954 Deixeble de BCroce i PGobetti, en els seus treballs és palesa l’evolució vers el marxisme, especialment d’AGramsci Dels seus estudis destaquen Il Trecento 1934, comentaris a la Divina Comèdia 1957, Pagine di storia letteraria 1960, Compendio di storia della letteratura italiana 1936-47, Storia della letteratura italiana 1965-69, en nou volums, amb ECecchi, i Storia letteraria delle regioni d’Italia 1968, amb WBinni

Un dels fundadors de la cultura llatinoamericana Professor a Medellín, passà una bona part de la seva vida fora del seu país Collaborà en Revista Contemporánea Bogotà, Hispania Londres i La Nación Buenos Aires Aplegà la seva labor de crític en Crítica y arte 1932 i Letras Colombianas 1944 els seus estudis de filòleg, en Divagaciones filológicas y apólogos literarios 1934, i les seves memòries, en De mi vida y otras vidas 1949 i a El humanismo y el progreso del hombre 1955

Primer marquès pontifici de Roviralta de Santa Clotilde 1951 Es llicencià en medicina a Barcelona l’any 1915 i es dedicà a la pediatria Féu estudis històrics i arqueològics i arribà a reunir una collecció de valor internacional de miniatures de vaixells Transformà una part de la Costa Brava de la seva propietat en un paratge que denominà Santa Clotilde, la Proa o Hípsidris Fou conseller d’assistència social de la Generalitat de Catalunya durant el Bienni Negre 1935 Es traslladà al Brasil

Escriví la seva obra en occità, català i francès S’interessà per la cultura catalana i la divulgà Dirigí la Revue de la Catalogne , de Marsella Publicà els volums de poesia de tendència modernista Secret del temps 1951 i De paraules e d’images 1969, en què fusiona la tradició provençal i la catalana El 1945 participà en la fundació clandestina de l’Institut d’Estudis Occitans, del qual formà part També collaborà en revistes com Oc  i Gai Saber , entre d’altres

S’ocupà de l’alimentació científica del bestiar i introduí l’ús de les sulfamides potenciades i dels nitrofurans en forma hidrosoluble i injectable L’any 1964 cofundà la branca veterinària dels Laboratoris Esteve Des del 1969 fins a la jubilació, el 1993, fou veterinari de l’Ajuntament de Barcelona Fou membre fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, i veterinari militar amb la graduació de coronel veterinari Escriví nombrosos estudis sobre la història de la veterinària a Catalunya