Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
els Arcs

Vista parcial del poble dels Arcs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), situat a 217 m d’altitud, a l’esquerra del riu Corb, a 2 km al nord de la vila de Bellvís.
L’església de Sant Antoni és agregada a la parròquia del Poal havia estat, ja als XII, una de les filials de l’església major de Balaguer Dins l’antic terme dels Arcs que fou municipi fins a mitjan s XIX es troba la caseria de les Tarroges
Gebut
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Soses (Segrià), al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida
Ermedàs
Poble
Poble del municipi de Garrigàs (Alt Empordà), situat a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Àlguema.
L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093 Amb Vilajoan formà als XIX un municipi Ermedàs i Vilajoan Pertangué a la baronia de Creixell el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana Recentment hom hi ha trobat restes de materials del s III aC
Langreo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la conca hullera del Nalón, els nuclis més importants del qual són Sama i La Felguera.
Important centre miner i siderúrgic, inicià l’explotació de la reserva hullera al s XVIII i arribà a la màxima expansió a mitjan segle Actualment, però, la seva explotació és poc rendible, la qual cosa ha repercutit demogràficament pèrdua d’un 10% de la població, des del 1960
Loano
Ciutat
Ciutat de la província de Savona, a la Ligúria, Itàlia.
Situada a la Riviera di Ponente, té una platja molt freqüentada Propietat dels Doria des del s XIII, passà a la corona piemontesa als XVIII Són notables el castell, el palau Doria i els sepulcres dels Doria, conservats al convent dels carmelitans segona meitat del s XVI
Castellnou d’Oluja

Església de Sant Pere de Castellnou d'Oluja
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (481 m alt.) del municipi de Cervera (Segarra), a l’esquerra del Sió, a l’antic terme de la Prenyanosa.
El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla L’església parroquial SantPere, refeta al s XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou
Rijeka
Ciutat
Ciutat de la república de Croàcia, a l’E de la península d’Ístria.
Principal població portuària de Croàcia, té diverses indústries de paper, de fabricació de motors i d’elaboració de tabacs i refineries de petroli Arquebisbat catòlic Té aeroport Al s XIII, sota domini venecià, rebé el nom italià de Fiume, amb el qual ha estat coneguda fins als temps moderns
Rauric

El petit nucli de Rauric, envoltat el turó on s’aixeca el castell, poble agregat al municipi de Llorac (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a l’extrem SE dels altiplans segarrencs, prop de la font de Rauric , on neix el riu Corb.
És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric , esmentat ja al s XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma
telugu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua dels andhres parlada per 59.686.000 individus (1986), oficial de l’estat d’Andhra Pradesh (Índia), pertanyent a la subfamília central de la família dravídica.
Posseeix una important literatura, iniciada amb unes inscripcions del sIX i que atenyé la perfecció als XVI, durant l’imperi de Vijayanagar, amb als tres poemes èpics l' Amuktamalyada , de Kṛṣṇadevarāya, el Manucaritram , de Peddanna, i el Pārijātapaharanamu , de Timmanna Els temps moderns sobresurt KViresaliṅgam Pantulu 1848-1919
feix
Història
Reunió de vares d’om o de bedoll d’un metre i mig de llargada lligades amb una corretja de cuir vermell, de les quals emergia una destral.
A l’antiga Roma, era portat pels lictors quan anaven davant determinats magistrats La destral simbolitzava la justícia, i el feix de vares, la força El seu origen és etrusc Fou reprès com a emblema de la Revolució Francesa, i als XX, com a símbol del feixisme italià