Resultats de la cerca

Han presentat els muntatges Olles 1992, Perego y el barón de dolores 1993, Històries a la carta Peces de petit format Nahaspilla, Barzaj, Fruta, A Clarita, Influjo, Alera 1993, Imprevist 1994, Scénario 1995, Sugestiones i Coetes 1996

Des del 1988 és la primera orquestra de l’Estat espanyol que funciona com una societat anònima laboral, per la qual cosa els seus músics en són alhora propietaris i accionistes Al llarg de la seva trajectòria, ha consolidat el seu prestigi gràcies a la combinació de programes populars, que obren la música a nous públics, amb altres de gran complexitat, que requereixen una gran experiència artística Els seus directors han estat Albert Argudo 1988-92, Jordi Mora 1993-97, Salvador Brotons 1997-2002, Edmon Colomer 2002-06, David Giménez Carreras 2006-09 —que fou designat director emèrit—, Rubén…

El grup ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges, i algunes propostes escèniques estan arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda Durant els seus primers anys, el grup feu nombroses gires Europa, Orient Mitjà i Amèrica, activitat combinada amb períodes de creació en diversos països Aquesta itinerància provocà un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors que feu que el grup reforcés la seva investigació artística L’any 1997 Pep Ramis i Maria Muñoz impulsaren el projecte  L’animal a l’esquena , un centre de creació, intercanvi i…

Ha presentat els muntatges Brahams 1990, Vinyes verdes vora el mar 1992, Return, oh God 1994 i Era el millor dels temps 1996

El seu objectiu fou trobar, mitjançant el teatre, respostes positives als problemes morals i socials de l’època Oposat al sistema comercial de Broadway, es dedicà a obres d’autors joves que parlaven de l’actualitat El grup desenvolupà un mètode propi d’interpretació basat en Stanislavskij i una línia de teatre compromès amb la realitat que influiria en l’escena americana posterior a la seva dissolució el 1941

Fou la primera empresa del sector a l’Estat espanyol, i també la més important Tenia la fàbrica al carrer de Calàbria de Barcelona, on arribaren a treballar uns 450 operaris i on hom també produí granit de marbre comprimit, pedra artificial i paviments continus de ciment pòrtland Exportava a l’Amèrica Llatina, especialment a Cuba, on l’empresa obrí una agència Rebé nombroses distincions medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 i el diploma d’honor de la de Brusselles 1892, entre d’altres L’empresa plegà en morir el seu fundador

Es deixà de celebrar de l’any 1934 al 1939, ambdós inclosos, i tampoc no se celebrà els anys 1941, 1945 i 1946, ni de l’any 1950 al 1953 La competició té lloc actualment durant el mes de febrer, a l’inici de la temporada ciclista La primera volta fou guanyada per Salvador Cardona, i també n'han estat vencedors ciclistes de prestigi com Eddy Merckx 1969, Domingo Perurena 1972, José Antonio González Linares 1973, Vicent Belda 1979, Bernard Hinault 1986, Stephen Roche 1987, Melcior Mauri 1991 i 1992, Alex Zülle 1995 i 2002, Laurent Jalabert 1996 i Alexandre Vinokourov 1999 Dies abans de cada…

És dirigida per Antoni Furió i n'és secretari Gustau Muñoz Té una periodicitat quadrimestral i es caracteritza per ésser una revista de pensament crític contemporani vinculada a les ciències socials Cada número inclou documents, articles diversos de pensament, aportacions erudites, assaigs sobre la contemporaneïtat i crítica de llibres El seu consell de redacció és format per Xavier Antich, Juli Capella, Olga Dénia, Martí Domínguez, Ferran Garcia-Oliver, Juli Peretó, Vicent Olmos, Faust Ripoll i Pau Veciano

Majoritàriament editats en català, tracten temes d’història contemporània, sociologia i politologia, tant generals com dels Països Catalans Edita les revistes Afers des del 1985, El Contemporani 1993 i Arxius de Sociologia 1997, i les colleccions de llibres “Els llibres del Contemporani” 1994, “Recerca i pensament” 1995, “Personatges” 1995 i “El món de les nacions” 1997 El 2025 fou guardonada amb el premi Martí Gasull

Els contactes que Metras tingué durant els anys cinquanta i seixanta amb els components del grup Dau al Set i amb altres marxants, artistes i galeristes europeus l’animaren a obrir la galeria a Barcelona, amb l’objectiu de promocionar l’art contemporani i presentar les darreres tendències de l’avantguarda estètica Entre molts altres artistes, la galeria exposà obra d’Arp, Cuixart, Hartung, Fontana, Miró, Ponç, Saura, Vasarely, Wols i Zush El 1984 Margaret Metras, filla del fundador, se situà al capdavant de la galeria, que mantingué la mateixa orientació fins el febrer del 2013, que tancà