Resultats de la cerca
Es mostren 58708 resultats
complement
Biologia
Sistema compost per quinze enzims o més diferents del plasma, relacionats entre ells de manera que entren en activitat seqüencialment, determinant la formació de substàncies de notable importància en el procés de la inflamació.
L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cellular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i l’anèmia hemolítica…
sèmola
Alimentació
Producte intermedi de la molta dels cereals, que és separat de la flor de la farina i de les partícules de segó en els cernedors i tornat a moldre per a obtenir més farina.
Segons el seu diàmetre, hom la classifica en sèmola grossa més de 0,6 mm i fina de 0,4 a 0,6 mm La sèmola de blat , neta i sense restes de tegaments i germen, formada doncs per partícules d’endosperma, és emprada per a fer sopes i farinetes i en la fabricació de pastes alimentoses Les millors qualitats són obtingudes dels blats durs i dels rics en gluten La de blats tendres es desfà en la cocció i forma un conjunt mucilaginós La sèmola de blat de moro és emprada com a succedani de la sèmola de blat i per a fer púdings La sèmola d’arròs , emprada generalment per a fer sopes, és anomenada també…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
Almanach de Gotha
Anuari editat a partir del 1763 a Gotha (Turíngia) sota la protecció de la duquessa de Saxònia-Gotha, que recollia l’estat personal dels membres de totes les cases sobiranes d’Europa, i més tard, del món.
Editat en alemany Gothaischer Genealogischer Hofkalender i en francès, fou ampliat més tard en dues parts l’anuari genealògic relació dels membres de les cases regnants o exregnants des del congrés de Viena 1815, de cases mediatitzades del Sacre Imperi que havien regnat fins el 1815 i de les cases principesques i ducals d’Europa i l’anuari diplomàtic i estadístic relació dels alts funcionaris politicoadministratius de tots els estats mundials La seva publicació fou suspesa el 1944
occipital
Anatomia animal
Os no parió, pla, simètric, de forma romboidal, el més dorsal i més caudal del crani, que presenta un gran forat que comunica la cavitat craniana amb el conducte raquidi.
Hom pot distingir-hi quatre parts, atesa llur posició al voltant del forat la porció basilar ventral, les parts laterals amb còndils que les uneixen amb l’atles i la conquilla dorsal És articulat amb l’atles, l’esfenoide, els temporals i els parietals
intercomunicador
Electrònica i informàtica
Aparell que permet la comunicació en forma de conversa en veu alta entre dos o més llocs d’un mateix edifici, mitjançant un o més aparells anàlegs, enllaçats amb cables.
La installació sol constar d’un aparell central i un conjunt d’aparells secundaris o terminals
equivalència acústica
Fonètica i fonologia
Confusió entre dues o més realitzacions fonemàtiques que guarden, si més no, un tret distintiu comú, de punt o de mode d’articulació, i que expliquen algunes evolucions diacròniques anòmales.
Així, en les líquides, es formen equivalències entre /r/i/l/, generalment per dissimilació, en casos com ARATRU > aladre , PEREGRINU > pelegrí
rastrera
Transports
Vela petita rodona, la més baixa de les ales, que hom hissava a la mura, generalment fermada a un botaló, quan feia bon temps, per tal d’agafar més vent.
bujola
Atuell de fusta o d’altre material, de la forma d’una galleda, però més baix i més ample, que serveix per a rentar plats, rentar-se els peus, etc.
amplificació
Retòrica
En un discurs oral o escrit, desenvolupament detallat i exhaustiu que hom dóna a una proposició o idea, a fi de deixar-la més clara i prestar-li més força.
Els clàssics la consideraren característica de l’oratòria i entenien que fora d’ella podia constituir vici A l’edat mitjana, però, guanyà prestigi i fou utilitzada en tota mena d’escrits com a mètode de desenvolupament o allargament d’un tema donat així passà als tractats de retòrica Els seus efectes poden aconseguir-se per mitjà de la hipèrbole, de la perífrasi, de la collocació de sinònims, enumeracions i repeticions, etc