Resultats de la cerca
Es mostren 11421 resultats
tórtora
Tórtora
Zrno (CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 28 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc amb taques d’un bru fosc, el cap i el coll d’un gris rosat amb una taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll, el pit de color de rosa pàl·lid i la cua negra amb les vores blanques.
Habita a l’Europa central i meridional, el N d’Àfrica i una part de l’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica És comú als Països Catalans
cantirer | cantirera
Oficis manuals
Persona que fa o que ven càntirs i altres atuells de terrissa.
Als Països Catalans són tradicionalment coneguts els cantirers de Verdú Segarra De tradició molt antiga, formaven la confraria de Sant Hipòlit des de la fi del s XVIII
autoestop
Transports
Manera de viatjar per carretera consistent a fer aturar un vehicle per tal de fer-se transportar gratuïtament.
Aquest costum ha arrelat i s’ha estès per molts països, alguns dels quals l’han reglamentat han estat creades federacions d’autoestopistes, amb documentació i assegurances especials
ambròsia
Ambròsia (Ambrosia maritima)
Mark Hyde, Burt Wursten i Petra Ballings (cc-by-nc)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies monoiques, de la família de les compostes, d’olor forta, integrat per diverses espècies anuals o vivaces, de flors grogues i fulles molt dividides.
Als arenals litorals dels Països Catalans es fa, bé que rarament, l' A maritima , i d’altres espècies exòtiques han entrat com a adventícies a la vegetació ruderal
Bernat Espinalt i Garcia
Economia
Dret administratiu
Història del dret
Administrador principal del correu de València i membre de la Sociedad Económica de Amigos del País de Madrid.
Escriví Atlante español , descripció geogràfica i històrica d’Espanya en tretze volums 1786-89, dedicada en gran part als Països Catalans i amb gravats de les poblacions principals
squatter
Sociologia
Individu que ocupa il·legalment un habitatge buit.
Els moviments de squatters s’iniciaren al principi de la dècada dels anys setanta i són especialment importants a la Gran Bretanya, els Països Baixos i l’Alemanya Federal
lledoner
Branques de lledoner
Meneerke bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les ulmàcies, de capçada arrodonida i densa i de fulles asimètriques, agudes, serrades i aspres al tacte.
Els fruits, els lledons , són drupacis, negres i comestibles La fusta, blanquinosa i flexible, és emprada en la fabricació d’estris agrícoles Als Països Catalans és conreat i subespontani
pingüícula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les lentibulariàcies, de fulles en roseta basal, ovals o lanceolades, enteres, blanes, viscoses i amb pèls glandulars que digereixen petits insectes; de flors solitàries, zigomorfes i esperonades, de colors pàl·lids, i de fruits en càpsula bivalva.
Es fan en indrets molsosos, en regalims, en prats molls, etc Als Països Catalans són comunes a les comarques septentrionals Algunes espècies són oficinals, amb propietats bèquiques i cicatritzants
baladrar
Geobotànica
Comunitat vegetal arbustiva, de caràcter típicament mediterrani, en la qual solen dominar el baladre, l’aloc i l’esbarzer.
Es fa a les rambles, quasi sempre seques, de la terra baixa litoral Als Països Catalans, el baladrar típic té el límit septentrional al riu Gaià i a Eivissa
dominicana de la Presentació
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina al servei de l’ensenyament i de la beneficència —especialment hospitals i asils— fundada a Tours (França) el 1696 per Marie Poussepin.
Molt àmpliament estesa, especialment a Colòmbia, actualment té 427 cases 13 als Països Catalans, distribuïdes en vuit províncies i tres viceprovíncies, amb un total d’unes 5 000 religioses