Resultats de la cerca
Es mostren 27739 resultats
Ålbaek
Golf marí
Golf de Dinamarca obert a l’estret de Kattegat, des del cap Grenen fins a Frederikshaven.
postterme
Dit del part que s’esdevé al cap de quaranta-dues setmanes o més de gestació.
Fraga
Fraga, a la vora esquerra del Cinca
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca.
La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…
Dusfort
Capella de Santa Maria de Durfort
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), 2 km al NW de Calaf.
Hi ha una important indústria de ceràmica Gres Català i una de teules Sugranyes La capella de Santa Maria, dalt d’un turó, és d’origen romànic fou sufragània de Conill fins el 1878, que fou unida a Mirambell Al s XIX formava un municipi
punta de Coles
Cap
Cap del Pacífic de la costa sud del Perú, límit meridional de la Rada de Ilo.
la Costa
Caseria
Caseria del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), situada al S del cap del municipi.
Formà part de la batllia real d’Hostoles
Land’s End
Cap sud-occidental de Cornualla, constituït per masses granítiques de 20 a 30 m de gruix.
És el punt més occidental de la Gran Bretanya meridional
tronc
Anatomia animal
Cos de l’home o de l’animal, amb excepció del cap i de les extremitats.
lollard
Cristianisme
Membre d’una associació religiosa, potser derivada dels beguins, que sorgí a Anvers cap al 1300.
Bé que suspectes d’heretgia, foren tolerats Practicaven obres de misericòrdia i encoratjaven els fidels amb pregàries
creu llorejada
creu llorejada
Heràldica
Creu formada per quatre espases amb les puntes cap enfora ressaltades sobre una corona de llorer.