Resultats de la cerca

S'inicià com a dramaturg, i entre la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta fou autor d’un centenar d’obres d’avantguarda L’any 1968 estrenà la seva primera pellícula, Tres tristes tigres , que el convertí, després de Miguel Littin , en el principal realitzador xilè Professor de cinema a la Universitat Catòlica de Valparaíso 1969-72, després del cop d’estat del 1973 s’exilià a França, on continuà la seva carrera cinematogràfica, que comprèn més de cent cinquanta títols i es caracteritza per una tendència cap a l’experimentació, l’absurd i el surrealisme, i la influència…

Entre les seves obres cal esmentar Pièces pour la flûte traversière avec la basse 1708-15 i el tractat Principes de la flûte traversière 1707

Llicenciat en lletres a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’obra i el pensament de Ramon Llull Durant els anys cinquanta i seixanta publicà diversos estudis sobre els aspectes africans de la vida i l’obra de Llull Es doctorà a la Universitat de la Sorbona el 1963 amb una tesi sobre la filosofia lulliana, publicada amb el títol Raymond Llulle, philosophe de l’action 1964 traducció catalana del 1968 Posteriorment publicà nombrosos treballs sobre diversos aspectes del pensament lullià, i dugué a terme algunes traduccions i edicions de versions franceses medievals d’obres del beat Le…

A setze anys ingressà al New England Conservatory de Boston per estudiar piano, i, posteriorment, al Hartt School of Music de Hartford Connecticut Durant els anys d’estudi canvià el piano pel clavicèmbal Deixeble de Wanda Landowska 1951-59, el seu debut a Nova York el 1957 assenyalà l’inici de la seva carrera internacional Després feu algunes gires per l’Amèrica del Sud i Europa, i el 1966 actuà a Londres Participà en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival Internacional de Música de Besançon Franc Comtat Fixà la seva residència a…

De nom Henri Grouès, era el cinquè de vuit fills Abans de rebre l’ordenació sacerdotal, l’any 1938, ingressà en l’orde dels caputxins, però més tard abandonà la vida religiosa per motius de salut El 1942, essent vicari de la catedral de Grenoble, acollí jueus que buscaven refugi Del 1945 al 1951 fou diputat al parlament francès Abandonà aquesta activitat per tirar endavant un projecte que ajudés els pobres a trobar un mitjà de vida que els evités la caritat i la vida al carrer Així nasqué a França, l’any 1949, la comunitat de drapaires d’Emmaús, dedicada a la recollida domiciliària de roba Al…

Estudiant de filosofia, durant la Segona Guerra Mundial participà en la Resistència i posteriorment es dedicà al periodisme i esdevingué collaborador de Cahiers du Cinéma S'introduí  en el cercle de la Nouvelle Vague , i formà part del grup d’intellectuals Mouvement de la Rive Gauche S'inicià amb Olympia 52 , un documental sobre els Jocs Olímpics de Hèlsinki del 1952, bé que el gruix de la seva producció és format per films a cavall entre el reportatge i la ficció d’acusada militància esquerrana Cal esmentar Lettre de Siberie 1957, Cuba sí 1961, defensa de la Revolució Cubana , Description d…

Els seus personatges són d’una consistència rotunda, éssers humans que lluiten per assegurar-se la supervivència Descriu espais urbans residuals, provisionalment abandonats, privats de la funció per a la qual foren creats, espais de violenta neutralitat que esdevenen metàfores de la vida Entre les seves obres cal esmentar L’Heritage 1972, que Maria Casares interpretà a la ràdio, La nuit juste avant les fôrets 1977, Combat de nègre et chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la solitude des champs de coton 1987, Retour du désert 1987 i Roberto Zucco 1990, pòstuma

Fill del governador general del Canadà, fou educat a Anglaterra i al Canadà El 1950 abandonà una prometedora carrera a la marina canadenca arran del seu interès per l’espiritualitat Estudià i ensenyà filosofia i feu estades en santuaris amb la intenció d’iniciar una carrera eclesiàstica S’interessà pel món dels discapacitats, als quals, a partir de mitjan dècada de 1960, dedicà la vida El 1964 fundà a Trosly-Breuil Oise, França l’Arca, una comunitat dedicada a persones amb discapacitats mentals que comparteixen la vida amb persones sense afectacions d’aquesta mena El 2019 hi…

Treballà i visqué a Cuba, on fou considerat el fotògraf oficial de Fidel Castro durant la revolució El 5 de març de 1960 immortalitzà la imatge del Che Guevara amb la seva boina La fotografia, però, no es difongué fins després de la mort del Che 1967, quan un editor italià nomenat Feltrinelli li pagà els drets d’autor A partir d’aquí esdevingué una de les fotografies més reproduïdes i reconegudes mundialment Autor d’altres obres com El guerrillero heroico , La niña de la muñeca de palo i El Quijote de la farola

El seu treball reflexiona sobre els límits de la història de l’art modern i els mecanismes del mercat artístic, a partir del desplaçament del concepte d’autor que qüestiona la figura de l’artista, del colleccionista i de l’espectador, així com de la mateixa institució museística Amb unes referències literàries i filosòfiques essencials en la seva obra, desenvolupà un treball plàstic i assagístic estretament vinculat, que analitzà la idea de ficció, llenguatge o interpretació L’any 1987 fundà l’agència Readymades Belong to Everyone a Nova York, que adaptà les formes de producció de l’art als…