Resultats de la cerca

Deixeble de Berchem i Van Laer, conreà el paisatge, la pintura d’animals i la pintura satírica bambotxada Traslladat a Itàlia 1650, el seu estil assimilà el tipus de pintura mitològica a la manera de l’escola bolonyesa

Interrompé els estudis artístics el 1924 per dedicar-se al negoci familiar, bé que no perdé contacte amb l’art i practicà la pintura de manera intermitent fins el 1942, que s’hi consagrà definitivament El 1944 exposà a París Mirobolus, Macadam et Cia , la primera d’una sèrie d’obres Corps de Dames , 1950 Sols et terrains , 1951-52 L’Hourloupe , 1962-64 elaborades amb materials nous i de rebuig També es dedicà a l’escultura, seguint els principis de l’ art brut , exposats per ell mateix i reunits a Prospectus et tous écrits suivants 1946, 1967 El 1948 en creà una societat i en feu diverses…

Començà integrat en el grup D’ara 1968-73, realitzant unes obres en què és palesa una clara influència dels procediments del grafisme S'ha preocupat molt pel gravat, que ha conreat profusament La seva pintura actual es fonamenta en el dibuix, amb una utilització constant d’elements evocatius o simbòlics, principalment extrets de paisatges urbans

Fou actiu a Arles, Avinyó i Ais, on realitzà les vidrieres de la capella de Sant Mitre a la catedral 1442 L’obra manifesta influències borgonyones, provençals i flamenques, la qual cosa ha donat base perquè hom la identifiqués amb la de l’anònim Mestre de l’Anunciació d’Ais 1442-45, bé que el problema no ha estat definitivament resolt

Fou un dels principals retratistes romàntics El seu germà Eugène Devéria París 1805 — Pau 1865 conreà la pintura històrica

De formació humanista, és autor de La Pittura Moderna 1918 Després d’haver collaborat a Valori Plastici Roma 1920, es dedicà a la pintura i visqué a París fins el 1940, que tornà a Roma, on fou internat en un sanatori La seva obra, pròxima a la pintura veneciana i a la de Maurice Utrillo, revela un virtuosisme elegant

Treballà a Roma És conegut amb el sobrenom de Topògraf i sembla que dissenyà cartes geogràfiques del món conegut aleshores, enriquides amb dibuixos de paisatges i de figures

Típic exemple de viatger romàntic, recorregué, entre altres llocs i normalment acompanyat pel baró Taylor, França, el Pròxim Orient i la península Ibèrica 1833 i 1835-37, on anà a adquirir quadres per al Louvre Collaborà, des del 1827, en l’obra de Taylor Voyages pittoresques et romantiques dans l’ancienne France Les seves vistes, fidels i eclèctiques, es beneficien d’una gran sensibilitat i d’una habilitat extraordinària en el dibuix i l’aquarella

Fill i nebot de pintors, fou deixeble del seu pare, Edme Daubigny, i de Delaroche, i passà gairebé un any a Itàlia Es donà a conèixer el 1839 i féu amistat, el 1857, amb Corot, que l’influí Relacionat amb l' escola de Barbizon , el seu paisatge guanyà gradualment en preocupació per la llum, i a la seva darrera etapa s’apropà a l’impressionisme

A Barcelona des del 1884, fou deixeble de Joan Brull i assidu d’Els Quatre Gats Residí a París 1900-05 i de tornada fundà una galeria d’art al carrer del Pi 1906 —que després passà al de la Porta Ferrissa 1910 i al Passeig de Gràcia 1923— que mantingué fins el 1930, any que esdevingué director artístic de la Llibreria Catalònia Amb un eclecticisme obert i un menyspreu considerable pel guany material, presentà tota mena d’artistes, especialment aquells que portaven una visió nova de l’art, tant els noucentistes com els avantguardistes Així, presentà Josep Mompou —encara dibuixant— 1908, els…