Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…

Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…

Fundat en primer lloc en l’obra de Guidobaldo del Monte Perspectivae libri sex , 1600 i més immediatament en els estudis de JABreysig Über die Basrelief Perspektive , 1789, el primer panorama fou construït el 1793 a Edimburg pel pintor RBarker La flota russa davant Spithead El matrimoni Thayer l’importà a França Montmartre, 1798 Evacuació dels anglesos de Toló el 1793 i l’espectacle obtingué un èxit i una divulgació enormes, prolongats durant el s XIX fins que la curiositat del públic fou desplaçada pels diorames de LJDaguerre i ChMBouton

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, tingué una activa vida política com a militant en el Partit Liberal És autor d’ Historia de Fuente la Higuera , de la qual només es publicà el primer volum 1921 A més d’una descripció general historicogeogràfica de la Font, s’hi narren els principals esdeveniments ocorreguts a la vila entre els s XIV i XVIII Dedicà una especial atenció a Joan de Joanes, pintor del retaule major de l’església parroquial, i inclogué annexos documentals relatius a l’època estudiada

Francesc Vergara València 1681 — 1753, dit el Vell , escultor, tingué dos fills, l’escultor Ignasi Vergara i Gimeno i el pintor Josep Vergara i Gimeno València 1726 — 1779, que constitueixen la branca més famosa de la família El germà de Francesc, Manuel Vergara , escultor, tingué també un fill escultor, Francesc Vergara i Bartual Tot i que aquesta branca és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial

Del cercle cortesà, formà part a Madrid de la tertúlia d’El Parnasillo El 1833 conegué David Roberts i dos anys després ingressà a l’Academia de San Fernando El 1838 i el 1840 exposà a Londres El 1842 s’expatrià i residí a París, Rouen i Brusselles Installat a Madrid el 1844, fou nomenat director de l’Academia de San Fernando i pintor de cambra 1845 Illustrà La España Artística y Monumental 1842-44 De dibuix pulcre, les seves composicions es distingiren per la justa combinació del paisatge i pel moviment dels personatges

Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins el 1883 Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i collaborà en publicacions culturals com la “Illustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya” Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX 1901, Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona 1913

De família d’escultors, fou deixeble, a València 1874, de Modest Pastor i de l’Escola de Sant Carles 1877-83 Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I 1896, a Castelló de la Plana Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz 1886 Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells Participà amb èxit a exposicions oficials i fou premiat a Chicago 1893

Conegut com a Benjamin Rowland jr Deixeble a Harvard de Chandler R Post, universitat on exercí la docència Fou l’autor de Jaume Huguet, A Study of Late Gothic Painting in Catalonia 1932, on es publicaven per primera vegada diverses obres d’Huguet, i situà l’obra del pintor en el lloc que li corresponia en el conjunt de l’art europeu Un capítol del llibre, Gabriel Guardia, a Fifteenth Century Painter of Manresa, aparegué separadament a The Art Bulletin 1932 Publicà també Art and Architecture of India 1953

Fou batlle de Martorell en dues ocasions, i des d’aquest càrrec es preocupà especialment per l’estabilització de la hisenda municipal i la realització de millores urbanes El 1945 cedí la seva collecció de rajoles i peces de forma antigues catalanes per a fundar el Museu Municipal que avui porta el seu nom L’any 1972, l’ajuntament aconseguí d’ampliar el museu amb l’adquisició de la collecció de ceràmica del pintor Joaquim Mir És un dels museus més importants dels Països Catalans en la seva especialitat