Resultats de la cerca
Es mostren 6159 resultats
Aureli Argemí i Roca

Aureli Argemí i Roca (2023)
© Paula Roque / CIEMEN
Religió
Política
Lingüística i sociolingüística
Dinamitzador cultural i polític.
Monjo de Montserrat 1951 i sacerdot 1959, es llicencià en teologia i litúrgia Secretari de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané , que acompanyà en el seu exili a Viboldone 1965-68, s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà El 1985 abandonà la vida monàstica Collaborà en diverses iniciatives de la Resistència i publicà, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974 Stato cattolico e chiesa fascista in Spagna, Il carcere Vaticano Chiesa e fascismo in Spagna sobre la presó concordatària de Zamora i Rivoluzione o morte entorn del procés de Burgos El 1974 fundà a Milà el Centre…
xafardejar
Fer, més o menys malèvolament, objecte de conversa allò que hom sap o creu saber, allò que hom pensa, allò que ha sentit dir de la vida i els fets d’altri.
cérvol

Cèrvol
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels cèrvids de dimensions mitjanes (165 a 250 cm de llargada i 105 a 150 cm d’alçada a la creu) i d’aspecte àgil i robust.
El cap és allargat, i el coll, llarg i musculat Les potes són fortes i primes i acaben en una peülla Els mascles plenicornis són proveïts de banyes, grosses i ramificades, que muden anualment El pelatge, curt i aspre, varia segons l’estació de l’any i l’edat a l’estiu és de color rogenc fosc, i a l’hivern, gris fosc en els individus joves o cervatells és rogenc amb clapes blanques, que desapareixen en l’adult Els cérvols tenen els sentits molt desenvolupats, especialment el de l’olfacte Són de costums nocturns Viuen en zones forestals muntanyoses, però s’adapten bé a les planes frondoses amb…
Verònica
Bíblia
Nom donat a una dona de Jerusalem que, segons la llegenda, mentre Jesús passava amb la creu a coll, li eixugà la faç, la qual miraculosament restà impresa en el vel (verònica).
Una versió tardana de l’apòcrif Actes de Pilat la identifica amb la dona que patia pèrdues de sang i que fou guarida en tocar la borla del mantell de Jesús A desgrat que el nom de Verònica no és recollit en el martirologi romà, la seva festa se celebra el 12 de juliol
Sant Pere Cercada

Sant Pere Cercada
Fototeca.cat
Poble
Poble el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), al sector sud-occidental del terme (gairebé envoltat pels de Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Sant Miquel de Cladells), a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat a l’antic monestir de Sant Pere Cercada, priorat canonical.
La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de SantPere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la…
Mòdena
Façana de la catedral de Mòdena (segles XII-XIII)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a l’alta plana emiliana, entre el Secchia i el Pamaro, és un important centre comercial i nus de comunicacions Començà a créixer a l’època de la unificació italiana i ultrapassà les muralles que envolten la ciutat medieval de forma pentagonal Indústria d’automòbils Maserati, de material ferroviari i fabricació de calçats Universitat i diversos centres d’ensenyament Seu arquebisbal Habitada pels lígurs i pels etruscs, fou ocupada successivament pels bois segle V aC i pels gals segle IV dC Al segle VI fou conquerida pels llombards, que la disputaren als bizantins L’any 961 passà als…
Xodos
Xodos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat al vessant oriental de Penyagolosa (1.814 m alt.), límit oriental del terme.
Constitueix l’alta vall del riu de Llucena dit ací barranc de Xodos , que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig 1388 m i el tossal de Bernat 1172 m alt pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner 1467 m i de l’Albagés 1481 m i el pla de la Nevera en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2915 de brolla i matollar Al secà hi ha 874 ha, dedicades només a cereals…
Jordi Mir i Parache
Literatura
Escriptor, excursionista i activista cultural.
El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat membre durant…
, ,
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Política
Polític i jurista castellà.
Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica Collaborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia 1976, en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP Participà en l’elaboració de la constitució del 1978 Retirat de la política activa, des del 1991 és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret constitucional i les…
Àlex Crivillé i Tapias

Àlex Crivillé
© MotoGP.com
Motociclisme
Motociclista.
Tot i que s’inicià en el trial, l’any 1986 guanyà el Critèrium Solo Moto de velocitat El 1987 fou tercer en el Campionat d’Europa en 80 cc i debutà en el Mundial amb la segona posició a Jerez pilotant una Derbi Al cap d’un any repetí posició en el títol europeu i quedà segon en el Mundial L’any 1989 guanyà el Mundial de 125 cc amb victòries als GP d’Austràlia, Espanya, Alemanya i Txecoslovàquia pilotant una J J Cobas Passà pels 250 cc per fer el salt ràpidament a 500 cc de la mà d’Honda Al juny del 1992 aconseguí la primera victòria en 500 cc al circuit d’Assen i acabà vuitè en la…
,