Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
vescomtat de Vallespir
Història
Jurisdicció de l’antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l’alt Rosselló.
Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles Rosselló i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló Fou casat amb una Quíxol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 feu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car…
Tregurà

Aspecte del poble de Tregurà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró.
És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere…
Beniarbeig
Beniarbeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall baixa del Girona, en un terreny pla, accidentat al sector nord pels contraforts de la serra de Segàrria (508 m alt.).
L’economia es basa en l’agricultura Hom conrea el 68% de la superfície total 522 ha El secà 300 ha, que forma feixes als vessants, alterna amb el regadiu 200 ha, que aprofita aigües elevades Els conreus més estesos són els d’hortalisses, d’ametllers, d’expansió recent, i la vinya regada, destinada a la producció de raïm de taula, garrofers i oliveres Amb l’expansió del regadiu s’incrementen els cítrics La propietat de la terra és repartida i domina el règim d’explotació directa La població minvà fins el 1940, a causa de l’emigració vers França i Algèria, però a partir del 1950 ha…
l’Aragó
Riu
Riu d’Aragó i Navarra, afluent de l’Ebre per l’esquerra (192 km de longitud; 8 903 km2 de conca).
Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge…
gas sarín
Agent nerviós.
És un agent nerviós tòxic d’efecte ràpid Inodor i incolor, actua reduint els nivells de colinesterasa, l’enzim que inhibeix els neurotransmissors després d’activar un múscul, una glàndula, etc Provoca ofegament, espasmes i descontrol en les funcions motores, i la mort sol produir-se per asfíxia Fou desenvolupat originàriament com a pesticida a Alemanya, vers el 1937, però no fou utilitzat com a arma química durant la Segona Guerra Mundial Fou conegut sobretot pels atacs terroristes al metro de Tòquio perpetrats per la secta religiosa Aum Shinrikyō l’any 1994, que causaren 13…
Durrës
Ciutat
Capital del rrethi homònim, a Tirana-Durrës, Albània, situada al golf de Durrës, sobre la mar Adriàtica.
És el principal port de l’estat, des del qual exporta fruita, tabac i oli Té indústria alimentària i mecànica Formà part de l’imperi d’Orient dominada després pels búlgars, retornà als bizantins el 1042 El 1082 els normands se n'empararen, però el 1085 retornà a Bizanci El 1205 esdevingué domini dels venecians Més tard l’ocuparen els Comnè, i el 1265 passà, com a dot d’Helena Comnè, al rei Manfred de Sicília Del 1272 al 1368 fou capital d’un teòric regne d’Albània, la titularitat del qual s’arrogà Carles I de Nàpols Conquerida el 1368 pels capitosts albanesos Jordi Balša i Carles Tapia mort…
Dorres

Vista de la Cerdanya des dels banys de Dorres
© JoMV
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al vessant S del massís del Carlit (pic de Collroig, 2.804 m).
Comprèn la vall dels Estanyets, al nord, amb prats i boscs, oberta vers la ribera d’Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic serrat dels Llops, pic de Mollet, erm i pedregós, format per blocs granítics, que arriba fins a les cases del poble Aquest sector és travessat pel canal de Dorres , que duu l’aigua de la vall dels Estanyets als camps propers, on, a més de prats, hom conrea cereals blat i sègol, patates i arbres fruiters La ramaderia més de 200 caps de bestiar boví és una de les bases econòmiques Hi ha fonts d’aigües sulfuroses termals, una de…
Cúber
Antic llogaret
Possessió i antic lloc del municipi d’Escorca (Mallorca).
Al límit amb el de Bunyola, a la serra de Tramuntana, al pla de Cúber , depressió parallela a la direcció de la serralada SW-NE, entre la serra de Cúber 1 000 m alt, al nord i a l’oest la qual el separa de la conca de son Torrella, el puig de l’Ofre, al sud-oest, la serra de la Rateta, al sud, el morro de Cúber 960 m alt, a l’est, i el coll des Xoriguer que comunica aquest pla amb el d’Almallutx, al nord-oest La coma de son Torrella i el pla de Cúber formen la capçalera del torrent d’Almandrà, el qual travessa l’alineació muntanyosa vers el sud-est entre la serra de la Rateta i el morro de…
populisme
Història
Literatura
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del segle XIX, s’enfrontà al tsarisme.
Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a ‘Terra i…
la Castellana

La Castellana al seu pas pels banys de Molig
JoMV
Riu
Riu del Conflent, tributari, per l’esquerra, de la Tet; es forma a l’W del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva (2.024 m alt) i de Bernat Salvatge (2.421 m alt), al massís de Madres.
A l’E l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor 1845 m alt i de la serra d’Escales 1702 m alt La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana o de Jau i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat Vers el SE segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües…