Resultats de la cerca
Es mostren 34899 resultats
ergocriptina
Química
Nom genèric de dos alcaloides components de l’ergotoxina, aïllats del sègol banyut.
Solubles en solvents polars, són gairebé insolubles en aigua Són emprats com a vasoconstrictors en medicina i com a oxitòcics en veterinària
alcaloides de la coca

Alcaloides de la coca
Bioquímica
Farmàcia
Grup d’alcaloides (1-1,5%) que hom extreu de les fulles de la coca, químicament derivats de l’ecgonina.
Són utilitzats com a anestèsics locals, i són estupefaents El més conegut i gairebé l’únic que hom utilitza és la cocaïna
taperera
Botànica
Mata de la família de les caparàcies, de tiges fins d’1 m de llarg, sovint penjants, de fulles alternes, ovades, glabres, de color verd cendrós, generalment amb espines estipulars a la base dels pecíols; de flors blanques o d’un lila pàl·lid, zigomorfes, tetràmeres i d’ovari súper, situat al capdamunt d’un ginòfor, i de fruits en baia.
Les gemmes florals són les tàperes i els fruits són els taperots Es fa en parets i roques, a la regió mediterrània
tifó

L'ull del tifó "Bansi" fotografiat des de l'Estació Espacial Internacional (gener 2015)
@AstroSamantha
Meteorologia
Mot emprat per a designar els huracans o ciclons tropicals, a l’Extrem Orient.
Són típics de la zona dels alisis i, bé que no són gaire freqüents ni regulars, quan tenen lloc ocasionen desastres importants
bufotoxina
Bioquímica
Cadascun dels glucòsids trobats en les secrecions cutànies dels gripaus juntament amb la bufotenina i altres substàncies actives sobre el sistema nerviós.
Les bufotoxines són típicament verins cardíacs Llurs genines són la bofotalina i les bufogenines, les quals es troben conjugades amb la suberilarginina
blastòfaga
Entomologia
Gènere d’insectes himenòpters de la família dels calcídids, l’espècie més remarcable del qual és B. psenes
, que viu a les flors de la cabrafiguera, on provoca la formació de cecidis.
Els mascles són àpters i larviformes, d’uns 2 mm de longitud les femelles, alades Són els principals agents de la caprificació
Vicenza
L’edifici de La Rotonda, a Vicenza
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Situada a la confluència dels rius Retrone i Bacchiglione, al peu dels monts Berici, és un important centre comercial i un nucli industrial indústria mecànica, química, alimentària i ceràmica, i orfebreria És seu episcopal D’origen preromà, esdevingué ciutat romana Vicentia l’any 49 aC, i fou adscrita a la tribu Menenia Caigut l’Imperi, esdevingué seu d’un comtat longobard, i després, d’un comtat franc més tard segle X formà part de la marca de Verona A partir del 1266 passà sota el domini de Pàdua, i a partir del 1404 fou annexada a la república de Venècia Conserva ruïnes romanes La…
projecció de Mercator
Cartografia
Tipus de projecció, derivada de la projecció cilíndrica, en què les coordenades dels punts del mapa s’obtenen a partir de les coordenades dels punts del globus mitjançant una certa transformació de coordenades.
Si λ,ϕ són les coordenades geogràfiques d’un punt del globus λ és la longitud i ϕ és la latitud, les coordenades cartesianes del corresponent punt del mapa són x=R λ i y=RL=R ln tgπ/4+ϕ/2, on R és una constant igual al radi de l’esfera model de què hom parteix per a fer la projecció i L és la latitud creixent Aquesta projecció és conforme Els meridians són representats en el mapa mitjançant rectes paralleles equidistants i els parallels ho són mitjançant rectes perpendiculars a les anteriors i la separació entre les quals és proporcional a 1/cosϕ μ , on ϕ μ és la latitud mitjana dels dos…
índex
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades que conté informació sobre la localització d’altres dades.
Les dades sobre les quals es guarda la informació són pròpiament les dades la informació continguda en els índexs s’usa per a poder-hi accedir de forma més o menys ràpida L’ordenació d’un conjunt de dades és una operació costosa, entre altres coses per la necessitat de reubicar les dades que no són en la posició correcta dins la seqüència d’ordenació l’ordenació d’un índex és molt menys costosa perquè les dades a reubicar són simplement la informació d’on realment són les dades D’aquesta manera, el manteniment d’un índex sobre un conjunt de dades permet tenir-hi un accés ordenat sense gaire…
meritocràcia
Sociologia
Societat en què la posició dels individus en l’estructura ocupacional és producte solament del mèrit i del talent individual.
Un règim meritocràtic és regit pel principi de la igualtat d’oportunitats Ni l’herència, ni les relacions socials, ni l’atzar expliquen l’èxit d’un individu Les societats amb un règim meritocràtic, però, no són pas igualitàries això sí, les desigualtats que s’hi generen són producte d’una competició igualitària Una meritocràcia perfecta és una utopia, però les societats sempre són més o menys meritocràtiques L’ideal meritocràtic s’enfronta al problema de garantir una mesura objectiva del talent que sigui independent dels avantatges heretats Generalment són l’escola i la universitat les que…