Resultats de la cerca
Es mostren 6408 resultats
Pere Joan Martorell i Castelló
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Psicòleg de professió, es donà a conèixer amb el llibre de poemes Del record contra el temps 1995, premi Llorenç Moyà 1994 Després seguiren, entre d’altres, Curs de matèria reservada 1997, premi Martí Dot 1996 i el poemari amorós Llibre d’Eros 1998, premi poesia de la UIB 1997 Amb Llibre de cera 2005 guanyà la Viola d’Argent als Jocs Florals de Barcelona 2004 i amb Dansa nocturna 2007 el premi Ciutat de Palma Joan Alcover de poesia 2006 Com a novellista ha publicat Nocturn sense estrelles 2006, premi Alexandre Ballester de narrativa i Llibre de les reve-lacions 2007, novella en…
Josep Dallerès i Codina
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Resideix a Andorra Ha publicat cinc reculls 33 poemes amb pròleg de Miquel Martí i Pol, 1974, Despertar 1976, Amic 1987, De tu a tu 1990 i Illalba 1995 A partir de la dècada dels noranta s’alentí el seu ritme de creació, a causa dels càrrecs de síndic general i conseller que ha ocupat al Govern d’Andorra Va collaborar amb el fotògraf Jaume Riba i Sabaté en el llibre Plenituds És autor d’una obra narrativa Ulls d’aigua 1988 La seva poesia, despullada i directa, és molt variada des del punt de vista formal i gira a l’entorn de dos eixos temàtics principals la vida moral, amorosa i…
Xavier Amorós i Corbella
Literatura catalana
Poeta.
Advocat Fill del poeta Xavier Amorós i Solà i germà de la novellista Maria Lluïsa Amorós El 1983 inicià una etapa introspectiva amb Els geranis de X 1984, premi Martí Dot 1983 i El curs de les coses 1988 Per confondre els incauts 1996, que conté “La vida incògnita” 1990 i “El llibre del record” Recull de Blanes 1992, té un doble registre existencial i amatori La felicitat 1996 i Odós 1998 configuren per ara la darrera fase desesperançada i paròdica de la seva obra Més endavant, publicà Poemes inèdits 2000, Set poemes dramàtics 2003, premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas 2002 i…
Jeroni Ardèvol
Educació
Literatura
Llatinista.
Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las enseñanzas de…
,
premi Òmnium
Literatura catalana
Premi a la millor novel·la en llengua catalana de l’any, atorgat anualment per Òmnium Cultural.
Fou creat el 2017 per a distingir la millor novella publicada l’any anterior, i el primer premi s’atorgà el febrer del 2018 El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 2017 Els estranys , de Raül Garrigasait 2018 Aprendre a parlar amb les plantes , de Marta Orriols 2019 L’esperit del temps , de Martí Domínguez 2020 Boulder , d’Eva Baltazar 2021 Junil a les terres dels bàrbars , de Joan-Lluís Lluís 2022 Ràbia , de Sebastià Alzamora 2023 La mestra i la Bèstia , d’ Imma Monsó 2024 Cavall, atleta, ocell , de Manuel…
Senyorius laics i eclesiàstics a Osona anteriors al 1300
Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització dels castells i fortificacions documentades anteriorment a l’any 1300 A Pladevall-A Benet Alpens El terme municipal d’Alpens és una part de l’antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll El castell es troba dins el terme de les Llosses i per tant s’estudiarà al volum referent al Ripollès Domus de Freixenet El Brull El terme municipal del Brull formà part inicialment del terme de Seva, fins que el segle XI sorgí el castell del Brull com a desmembració del terme antic Castell del Brull Domus de la Sala del Brull Calldetenes El nom actual del…
Castell de Vernet
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix en l’actualitat aquest castell, la torre del qual, molt refeta, és un dels pocs elements que resten del castell dels segles XII o XIII ECSA - A Roura La vila de Vernet és al peu dels vessants de la pica del Canigó 2 784 m, cim dominant del massís, vers el sud-oest, a la vall de la ribera de Sant Vicenç en la confluència amb la vall de la ribera de Cadí El nucli antic de la vila és al cim d’un turó, coronat pel castell i l’església parroquial, a la dreta del Cadí, mentre que la resta de la població, amb el gran centre balneari de Vernet, s’estén també per la riba…
Santa Maria de Merlès

Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…
Calldetenes
Vista aèria de Calldetenes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, al centre de la plana de Vic, a la dreta del Gurri, a 2 km de Vic, a l’est.
Situació i presentació El terme municipal de Calldetenes, un dels més petits de la Plana, limita al N amb les terres de Folgueroles, a l’W amb Vic, al SW amb Santa Eugènia de Berga i al SE i l’E amb el terme de Sant Julià de Vilatorta El terme, que forma un sector planer amb una altitud mitjana d’uns 500 m, té el punt més elevat a les terres de margues blavoses de la serra de San Marc 579m i a la de l’Eimeric La part superior del terme és drenada per la riera de Sant Martí, o antic riu de Peres, la qual desguassa al Gurri per la dreta i en part forma límit natural amb Folgueroles…
Santa Maria de Merli (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església són damunt mateix del poble de Merli, que es troba arrecerat a la capçalera de la riera de Vacamorta 1 250 m d’altitud, sota els espadats de la serra del Jordal Mapa 32-10 213 Situació 31TBG930909 S’hi arriba per una pista en bon estat que s’agafa a la Pobla de Roda, a l’esquerra de la carretera de l’Isàvena En principi, la pista segueix la riba esquerra del barranc del Congustro i puja per la serra, tot recte, vers Esdolomada abans, un brancal a la dreta mena a la caseria de Carrasquer A l’entrada d’Esdolomada cal seguir cap a la dreta, vers la…