Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Mondúber
Massís calcari de la Safor, que separa l’horta de Gandia (SSE) i una part de la Valldigna (terme de Barx) de la resta de la Valldigna (Xeresa, Xeraco).
Constitueix l’extrem SE del Sistema Ibèric, influït ja per la tectònica de les serres prebètiques Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i, de l’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa Culmina a 841 m alt, al límit entre els termes del Xeresa i Gandia
el Bruc de la Parròquia
Barri
Barri del Bruc (Anoia) situat a l’esquerra de la riera de can Dalmases, la qual el separa dels nuclis del Bruc de Baix i del Bruc del Mig, emplaçats al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida.
És format per un carrer que condueix a l’església parroquial de Santa Maria situada a 452 m alt, en part romànica s XIII El 1960 fou restaurat l’absis de la primitiva església, on hi ha unes pintures del s XIV conserva també el primitiu campanar romànic La parròquia del Bruc pertanyia a la senyoria del monestir de Montserrat
Borkou
Regió
Regió del Sàhara, al Txad, situada al sud del Tibesti.
Forma una plana de gres, de 200 a 300 m alt, amb grans oasis Els recursos econòmics són la ramaderia cabres, ovelles, camells i l’agricultura dels oasis La localitat més important és Faya-Largeau Antigament era un estat vassall del Wadai fou cedit a França pel tractat anglofrancès del 1899, però les tropes franceses no l’ocuparen fins el 1907
el Belcaire
Riu
Riu de la Plana Baixa que neix al vessant meridional de la serra d’Espadà, prop de Fondeguilla, i desemboca a la mar al sud de Moncofa.
Prop de la Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix de l’Alt Palància i el Camp de Morvedre Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó , i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó
canal de Las Bardenas
Canal de regadiu de Navarra i d’Aragó.
Comença al pantà de Yesa riu Aragó, travessa les comarques de Las Bardenas i Las Cinco Villas i arriba al pantà d’Ardisa riu Gállego Rega un territori de 110 000 ha El canal forma part d’un pla anomenat de l’Alt Aragó, per tal de coordinar les aigües dels rius Aragó, Gállego i Cinca per a l’aprofitament agrícola
Altai
Kraj del S de Sibèria, Rússia.
Drenat pel curs alt de l’Obi, és una àrea ben poblada, d’economia essencialment agrícola blat, bleda-rave sucrera, lli, cotó, reforçada per la indústria tèxtil i alimentària El ferrocarril Turk-Sib travessa el territori L’Altai fou constituït kraj el 1937 i fins el 1991 inclogué l' oblast’ autònoma de Gorno-Altaj, posteriorment convertida en república La capital és Barnaul
Fonts
Municipi
Municipi de la part de l’antic comtat de Ribagorça actualment aragonesa, estès des de la serra de la Corrodella fins al Cinca.
La vila 471 m alt és centrada per l’església parroquial d’origen medieval, amb una façana renaixentista i l’antic palau dels bisbes de Lleida, actual casa de la vila, del s XVI hi ha diverses cases pairals dels s XV al XVIII El terme inclou el poble de Cofita , vora el Cinca, i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya
portes de Ferro
Congost
Gorges formades per l’erosió antecedent del Danubi sobre materials calcaris dels Alps de Transsilvània, esteses al llarg d’uns 130 km, a la frontera de Romania i Sèrbia.
Per tal de poder establir comunicació naval entre la plana danubiana i l’alt Danubi, hom construí, entre el 1890 i el 1913, diversos canals laterals i, per a la producció d’energia hidroelèctrica, una resclosa, amb la collaboració d’ambdós estats fronterers 1963 acabada el 1971, funciona des del 1972, i produeix un total d’11300 milions de kWh
canal del Cristall
Muntanya
Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, al terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), damunt la vall de Bastanist.
S'inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall 2 562 m alt, a la cresta de la serralada Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall , la més coneguda de la serra de Cadí
electorat de Colònia
Història
Estat del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin.
Fou un dels tres electorats eclesiàstics Comprenia l’Alt Electorat, sobre el Rin, entre els ducats de Juliers i Berg, el Baix Electorat, entre els estats de Juliers i Trèveris, el ducat de Recklingshausen i el ducat de Westfàlia Fou creat el 1357 Les guerres napoleòniques el desmembraren el darrer elector, Maximilià Francesc d’Àustria, morí el 1801 La capital fou Bonn