Resultats de la cerca
Es mostren 16144 resultats
Yijing
Llibre xinès anònim, molt antic (dinastia zhou), considerat pels confucianistes com un dels ‘‘cinc clàssics’’.
El seu nucli originari és un text molt obscur, de caràcter endevinatori, basat en els 64 hexagrams que resulten de combinar els vuit trigrams o bagua Consta, a més, de 7 apèndixs, anomenats Les deu ales , d’origen divers, que contenen concepcions filosòfiques que han exercit una gran influència en la història del pensament xinès
Stefano Fiorentino
Pintura
Pintor italià, deixeble de Giotto.
Documentat entre el 1330 i el 1340, hom li atribueix els frescs sobre la Història de sant Estanislau església inferior de San Francesco, Assís, on, influït per la pintura sienesa, en particular de SMartini, introduí un cert refinament en l’estètica giottesca amb la utilització de colors més transparents i un dibuix més nítid
Rupert Maria de Manresa
Cristianisme
Nom de religió del caputxí Ramon Badia i Mullet.
Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó Féu construir l’església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d’apologètica i d’espiritualitat en català i castellà, d’història literària i traduccions bíbliques
Fréderic Godefroy
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf francès.
Autor d’un Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IX e au XV e siècle 1880-1902, 10 volums, amb una estructuració força deficient però amb una gran abundor de documentació Escriví també una extensa història de la literatura francesa 1859-67 i diversos tractats de caire religiós
Joan Flaquer i Fàbregas
Numismàtica i sigil·lografia
Arqueologia
Arqueòleg i numismàtic.
Llicenciat en dret, fou corresponent de l’Acadèmia de la Història i de la Societat Arqueològica Lulliana Collaborà a la Revista de Menorca Publicà Bibliografía numismática menorquina 1923 i nombrosos treballs d’arqueologia de Menorca sobre son Catlar, es Talatí de Dalt, la naveta de Cotaina, etc Participà en els treballs d’exploració de Trepucó
Joan Cinnamos
Historiografia
Historiador bizantí.
Secretari de Manuel I, l’acompanyà en les expedicions militars i el féu figura central de la seva història, inacabada, que comprèn els anys 1118-76, i es caracteritza per l’objectivitat, la utilització de material documental i l’afirmació dels drets al domini universal de l’imperi d’Orient contra l’imperi d’Occident
Vicent Castelló i Amat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Vicent López Artista precoç, fou afavorit pel rei Carles IV Autor de pintures murals i de flors, natures mortes, retrats L’escultor Josep Cloostermans , al Museu de Belles Arts de València i pintures d’història Els seus fills Antoni Castelló i González i Vicent Castelló i González València 1812 — 1872 foren també pintors
Francesc Carreres i Vallo
Arxivística i biblioteconomia
Bibliòfil.
Formà una notable biblioteca d’història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d’Andreu Rey de Artieda Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana 1922-36
Nikolaj Mikhailovič Karamzin
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador rus.
Fou el representant principal del sentimentalisme rus, palesat en Bednaja Liza ‘La pobra Liza’, 1792 La seva contribució a la llengua literària fou significativa, per tal com la féu més dúctil i l’acostà al llenguatge parlat Com a historiador escriví, amb una visió liberal, Istorija gosudarstva rossijskogo ‘Història de l’estat rus’, 1816-26
Jakob Jud
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Collaborà amb Karl Jaberg en el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz S'interessà per les relacions entre llengua i cultura, entre els mots i les coses Publicà Romanische Sprachgeschichte und Sprachgeographie ‘Història de les llengües romàniques i geografia lingüística’, 1973 Des del 1921 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans