Resultats de la cerca
Es mostren 3413 resultats
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…
Trienni Constitucional
Història
Període de la història d’Espanya (març del 1820 — setembre del 1823), durant el regnat de Ferran VII, en què estigué vigent la Constitució del 1812 o de Cadis.
La proclamà Rafael del Riego a Cabezas de San Juan Andalusia occidental l’1 de gener 1820, però el seu triomf no fou general fins que es produïren tot d’aixecaments de caràcter netament federalista la Corunya, Barcelona, Saragossa, Pamplona El 9 de març 1820 Ferran VII hagué de jurar la Constitució i es formà el gabinet Pérez de Castro - Argüelles Les corts es reuniren pel juliol 1820 i aviat s’hi destriaren dos partits el dels moderats, format en gran part pels “presidiaris”, o sia els empresonats per ordre del rei des de l’any 14, i els exaltats , sorgits de l’extensió de les classes…
casa
Construcció i obres públiques
Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.
La varietat de les exigències climàtiques, geogràfiques, econòmiques, demogràfiques, sociològiques, etc, i la variació d’aquestes exigències al llarg del temps ha produït una gran quantitat de tipus de casa, des de les formes elementals, sovint temporals o provisionals, com és ara la cabana i la barraca , pròpies del medis rurals o suburbials, fins al palau , el castell , la villa , el casal , pròpies de les classes privilegiades Segons el medi en què es troba, hom distingeix la casa rural , que en la seva forma aïllada ha produït la màxima varietat de tipus, de la casa urbana , de tipus i…
Cas Català
Barri
Barri de la costa meridional de Mallorca, al límit dels termes de Calvià (en el qual terme tenia, el 1981, 1083 h) i de Palma, dins el qual fou construït (1940-45) el port esportiu de Cala Nova.
És un important centre turístic, amb predomini dels hotels de luxe
la Marjuquera
Caseria
Enclavament (3,53 km2) i caseria del municipi d’Ador (Safor), que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i de la Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret.
La caseria també s’estén, en part, pel terme de Gandia 66 h agl i 99 h diss 1981, disseminada per una ampla plana de secà
Nordic Optical Telescope
Astronomia
Telescopi de 2,56 m de diàmetre, construït amb la col·laboració de quatre països —Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia— i situat a 2 382 m d’altitud, a Roque de los Muchachos, illa de La Palma (illes Canàries).
Editorial Cort
Literatura catalana
Editorial
Empresa editorial fundada a Palma l’any 1965 per Miquel Ferrer Sureda, fill del mestre, pedagog, folklorista, escriptor i promotor cultural Andreu Ferrer i Ginard, fundador, l’any 1947, de la revista Cort i de la Impremta Politècnica.
Entre el 1965 i el 1979, l’editorial publicà llibres de temàtica general i també l’esmentada revista, a més de gestionar-ne la impremta El 1979 Andreu Ferrer, fill de Miquel i net d’Andreu, n’esdevingué l’editor Des d’aleshores impulsà una nova orientació editorial, i es dedicà en exclusiva als llibres de text D’ençà del 1985 també és propietari de la Impremta Politècnica A partir del 1999 obrí una nova línia editorial la collecció “Els Ullals”, d’assaig i historiografia A partir del 2001 inaugurà la collecció de narrativa, d’àmbit de tots els territoris de parla catalana, “L’ull orb”
Santanyí
Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem meridional de l’illa.
El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…
vapor
Vaixell de vapor creuant les aigües del riu Mississipí en una il·lustració del segle passat
© Corel Professional Photos
Transports
Vaixell de vapor.
Els primers intents documentats d’aplicar l’energia del vapor d’aigua a la propulsió de vaixells se situa al 1690, quan el físic i inventor francès Denis Papin 1647-1714 proposà d’utilitzar la seva màquina d’èmbol màquina de vapor per a moure una embarcació mitjançant rodes de paletes Les proves foren efectuades el 1707 a Kassel, al riu Fulda, i, malgrat que els resultats no foren gens satisfactoris, els barquers de la localitat, tement l’aparició d’un competidor seriós, destruïren l’embarcació i intentaren de matar Papin, que hagué de fugir El 1736 el rellotger anglès Jonathan Hulls 1699-…
literatura peruana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada al Perú.
S'inicià amb l’obra d’un excepcional cronista d’Índies, l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia General del Perú 1609-13 donà una indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate i Pedro Sarmiento de Gamboa sinó la totalitat dels cronistes d’Índies El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun escriptor religiós i del gongorista Juan de Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay i que és autor d' Apologético en favor de don Luis de Góngora 1662…